Informe basat tres fonts de dades diferents que, combinades, permeten tenir una fotografia amb diferents nivells de l’impacte de la covid-19 sobre el teixit de l’ESS: la campanya Balanç Social 2020, la recollida de dades específiques del sector agroecològic i del sector tecnològic coordinada per Pam a Pam. Podeu llegir-lo complet aquí o bé consultar el resum executiu.
Jean Louis Laville i Michelle Riot-Sarcey tracten el cas de França; Álvaro Garrido escriu sobre l’economia social a Portugal; Elisabeta Buccolo reflexiona sobre l’economia solidària a Sicília; Marc Dalmau i Jordi Estivill fan un balanç de Catalunya, i Rogerio Roque Amado presenta les similituds i les diferències entre aquests països.
La primera branca del Pla d’Acció de l’ESS davant la crisi contempla les mesures que creiem que han d’impulsar les administracions públiques i aquesta és la segona branca, el full de ruta del mateix moviment, feta amb les aportacions de totes les comissions, xarxes locals i sectorials, a partir de les quals hem definit tres grans eixos de treball conformats per unes línies estratègiques i un conjunt d’accions. Tota aquesta feina es resumeix en aquest document: un ventall de mesures a dur a terme des del propi del mateix moviment de l’ESS, que sorgeix de la XES, però que volem que la transcendeixi i s’estengui al conjunt de l’àmbit.
La crisi socioeconòmica causada per la COVID-19 està posant de manifest la incapacitat del sistema capitalista per sostenir les condicions de vida en moments d’emergència social. Si ja era evident que, en condicions “normals”, aquest sistema es reproduïa en el temps a base d’empitjorar les condicions de vida de les classes populars del Nord global per engruixir els comptes de resultats de les classes dominants, de sotmetre a la fam i la misèria la gran majoria del Sud global, i de destruir els ecosistemes, la situació extrema que vivim l’ha deixat encara més al descobert: és un sistema fallit.
Creiem que és important passar a l’ofensiva i situar-nos com a peça clau per a la construcció d’un nou model econòmic que posi la vida al centre. Entre totes les reaccions i ensenyaments sorgits, per ara, d’aquesta crisi, n’hi ha cinc que són especialment rellevants des d’una perspectiva d’ESS, ja que ens connecten directament amb les nostres pràctiques i valors, i justifiquen la necessitat de defensar i reforçar aquestes iniciatives arreu. Presentem la primera fase del Pla Acció, dirigida a administracions públiques.
Aquest llibre planteja un pla per desplegar el canvi cap a un 100% de fonts d’energia renovables, una proposta realitzada en el si de l’associació Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible (CMES). Quin paper ha de tenir l’economia social i solidària en aquesta transició? Com deconstruïm una arquitectura energètica que privatitza els béns comuns naturals i socialitza els costos de la seva nocivitat sobre la població? La perspectiva de la sobirania energètica és clau. L’economia capitalista del creixement ha topat amb els límits de la Terra. Si les nou últimes generacions han consumit el 33% de les reserves de fonts d’energia no renovables, les tres darreres n’hem consumit el 87% d’aquest total. Les conseqüències climàtiques, mediambientals i socials són devastadores i amenacen la nostra vida quotidiana. El llibre també presenta 25 iniciatives socioeconòmiques per a la transició i la sobirania energètica, impulsades per entitats que ja caminen cap a la transició ineludible.
Un document elaborat per la XES per tal que les candidatures i les administracions locals acompanyin el procés d’autoorganització econòmica de les comunitats locals i co-impulsin amb elles un nou enfortiment socioeconòmic territorial.
El podeu consultar aquí.
Les finances ètiques van néixer per trencar la incoherència entre el nostre sistema de valors i l’ús que fan dels diners les entitats financeres. Finances ètiques i solidàries pretén analitzar els límits i els reptes que comporta la construcció d’un sistema de finances ètiques i solidàries que compatibilitzi els objectius socials, ètics i ambientals amb la rendibilitat econòmica i financera.
Les entitats que han construït col·lectivament aquest llibre són (ordre alfabètic): Associació de Comunitats Autofinançades; Arç Cooperativa; Acció Solidària Contra l’Atur; Coop57; Finançament ètic i solidari FETS; Fiare Banca Etica; Oikocrèdit. També hi han participat Nereida Carrillo Pérez i Irene Peiró Compains (redactores), la XES i Pol·len.
La col·lecció EINES la impulsem entre la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i Pol·len edicions sccl.
Aquestes festes, planteja’t si vols regalar coneixement i reflexió amb aquest pack de llibres de la nova col·lecció de la XES.
Els tres llibres del pack són: Esmolem les eines. Debats de l’Economia Solidària per a la Transformació Social amb textos de Jordi Estivill, Jean Louis Laville, Elba Mansilla, Ivan Miró, Óscar Rando, Rubén Suriñach i Anna Fernàndez, Invitació a l’Economia Solidària. Una visió des de Catalunya de Jordi Estivill, i Finances Ètiques i Solidàries, construït col·lectiament per Associació de Comunitats Autofinançades, Arç Cooperativa; Acció Solidària Contra l’Atur, Coop57, Finançament ètic i solidari FETS, Fiare Banca Etica, Oikocrèdit, i amb Nereida Carrillo Pérez i Irene Peiró Compains com a redactores.
Els trobaràs al web de https://pol-len.cat/ o a l’ Espai Contrabandos.
L’any 2014, la Permanent de la XES va aprovar aquesta proposta de Llei de l’Economia Social i Solidària de Catalunya, eina clau per impulsar el sector.
Catalunya és, per antecedents històrics i per el seu actual dinamisme, bressol i baluard de l’economia social i solidària del sud d’Europa. Les primerenques cooperatives obreres de consum i producció ja afrontaren i resolgueren sovint, des de mitjans del segle XIX, les necessitats econòmiques de les classes populars catalanes. Les mutualitats asseguraren, al llarg del segle XX, la previsió social d’àmplies capes de la societat, i experiències com les cooperatives agrícoles, els cellers cooperatius, els pòsits de pescadors o els ateneus, entre d’altres, són fórmules associatives amb que els i les catalanes han edificat, històricament, una veritable economia de la fraternitat.
Una economia que, forjada des de la lluites de les classes populars catalanes, ha articulat solidàriament la nostra societat, creant i distribuint equitativament riquesa, cultura, comunitat, identitat. Uns fonaments propis que han arribat fins avui, quan les formes innovadores de la cooperació social desborden i enriqueixen el bagatge de l’economia social i solidària catalana. Un passat original, un present vibrant i un futur que ja emergeix, requereixen d’una llei pròpia que fomenti i protegeixi l’economia social i solidària del país.
Invitació a l’Economia Solidària. Una visió des de Catalunya, de Jordi Estivill, és un treball que per primera vegada analitza amb xifres i exemples pràctics la situació de l’economia solidària en clau catalana. Una obra divulgativa que ens convida a conèixer una realitat emergent i un concepte cada vegada més utilitzat.
L’Economia Solidària, com a noció en elaboració, s’omple de significat integrant els trets comuns de milers d’experiències d’arreu del món i alhora diferenciant-se d’altres nocions que li són més properes, com ara l’economia social, l’economia popular, el tercer sector i un llarg etcètera. En aquesta obra hi trobareu definicions, un repàs històric, exemples d’entitats per “viure l’economia solidària” a Catalunya i el paper de la Xarxa d’Economia Solidària.
Invitació a l’Economia Solidària. Una visió des de Catalunya és el segon títol de la nova col·lecció Eines. Una proposta editorial impulsada per la Xarxa d’Economia Solidària i Pol·len sccl. La col·lecció neix com a instrument d’informació i coneixement per difondre l’economia social i solidària a Catalunya, els seus reptes i les seves respostes. Perquè EINES ens recorda, divulgativament, que ja comencem a poder viure d’una altra manera, però que també cal fabricar eines encara més robustes i incisives per a sostenir l’alegria de la vida front la tristor del capital.
La Xarxa d’Economia Solidària (XES) és una organització que defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació.
