La gestió comunitària arriba a més de 274.000 persones usuàries i gairebé 1.000 entitats.
A l’Informe del Balanç Comunitari 2023 hi han participat 18 projectes, que signifiquen una base social activa de 1.434 persones, en què les dones són majoria. Pel que fa a l’impacte social, els projectes arriben a més de 274.000 persones destinatàries i pràcticament a 1.000 entitats en total.
Sobre democràcia i la participació, destaquem que la presa de decisions dels projectes és molt participada i només un 34% de les propostes d’activitat provenen de l’equip professional, cosa que reforça la idea d’autoorganització col·lectiva de les economies comunitàries.
En relació a l’arrelament al territori, destaquem la forta implicació en xarxes i plataformes, tant amb entitats locals com amb equipaments i serveis públics. Aquest fet reforça la percepció de bé comú i l’efecte de redistribució de la funció pública participada per la ciutadania organitzada. Un enxarxament que permet una gran capacitat d’escolta i una activitat molt situada i que dona resposta a les necessitats del veïnat.
Pel que fa a l’impacte i el retorn social, destaquem com es genera un efecte dòmino del foment de dinàmiques comunitàries a través de l’existència de projectes de gestió comunitària, ja que 3 de cada 4 projectes han facilitat l’impuls de nous projectes comunitaris arran de la seva activitat. Són infraestructures del comú que acullen projectes d’economies comunitàries autònomes i xarxes de suport mutu.
Finalment, si ens enfoquem en la sostenibilitat de les persones, els processos i l’entorn, es posa de relleu el repte que els suposa, tot i que la majoria de projectes tenen mecanismes de sostenibilitat col·lectiva a través de la conciliació, les condicions laborals i els espais de cohesió. A més, compten amb planificació econòmica, estratègica i d’avaluació. En referència a la sostenibilitat de les persones, abordar el tema de la diversitat és una de les mancances destacades: només la meitat dels projectes participants tenen accions específiques per abordar la desigualtat de gènere. En el cas de la sostenibilitat ambiental, trobem una pràctica estesa de reducció d’impacte. Llegeix l’Informe del Balanç Comunitari 2023 aquí.
https://historic.xes.cat/wp-content/uploads/2023/12/portada-BC-2023_2.png702693adminriceuphttp://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2024-04-29 12:17:552025-03-05 14:27:32Informe del Balanç Comunitari 2023
Pel 23 d’abril i tot l’any també pots consumir cultura amb valors socials, ambientals i transformadors. Amb el nostre mapa i directori Pam a Pam hem recollit tot un seguit de llibreries i editorials de l’ESS, sovint cooperatives i sòcies de la XES, on passen moltes coses més enllà dels llibres.
Editorials
Agenda de la Terra, orientada a centres escolars per reforçar la consciència lingüística i cultural amb una col·lecció de novel·les juvenils acompanyades de propostes didàctiques i guia de lectura per al professorat.
Aldarull Edicions, especialitzada en assaig sociopolític i amb ganes de difondre i facilitar l’accés a la literatura llibertària
Alternativas Económicas, a més de la revista, han publicat llibres sobre divulgació econòmica, banca, habitatge, món laboral o tecnologia.
Bellaterra Edicions, editorial acadèmica de ciències socials amb caràcter interdisciplinari i accent en les propostes més crítiques i innovadores
Descontrol vol fer llibres que despertin consciència i que convidin a ajuntar-se, organitzar-se i lluitar per la transformació social
Icaria Editorial, cièncis socials i assaig per donar eines per a la reflexió i propostes transformadores dels temes actuals més rellevants
L’Agulla Daurada construeix un catàleg que, a partir d’històries concretes, permeti abordar els grans temes de la nostra societat
La Caníbal Edicions és l’editorial de la llibreria La Caníbal que vol contribuir a una transformació radical
Pol·len Edicions, editorial cooperativa que publica pensament crític amb criteris d’ecoedició i co-edita amb la XES la col·lecció Eines
Radikal Books, aporta idees, hipòtesis i innovacions estratègiques per afrontar la batalla ideològica actual. Tenen els segells editorials Verso i Manifest
Tigre de Paper Edicions, obres de diversos gèneres que contribueixen a desenvolupar el pensament crític i a teixir identitat col·lectiva
Tinta Invisible edicions vol fer accessible l’obra d’autors i autores rellevants i ofereix subscripció al seu fons d’edició gràfica contemporània
Virus Editorial, llibres que ajuden a comprendre millor la nostra història, per aprendre, reflexionar i subvertir l’estat de coses actual
https://historic.xes.cat/wp-content/uploads/2024/04/ciutat6.jpg500750adminriceuphttp://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2024-04-22 15:14:382025-03-05 14:27:32Llibres i llibres amb consum transformador
El temps ens juga en contra, ja que quant més tardem en abordar de manera ambiciosa el canvi de rumb que el nostre sistema socioconòmic necessita, més difícil i costós serà revertir la situació. La sequera que estem patint, les revoltes pageses, l’augment del preu dels combustibles… tot plegat ens demostra que, si no comencem a implementar mesures a llarg termini i a planificar de manera democràtica la transició ecosocial, la crisi ecològica ens anirà impactant i serem les classes populars les que més en patirem els seus efectes.
Sabem que els canvis no vindran per art de màgia, sinó que el conjunt dels moviments socials hem de fer-nos presents, conflicte a conflicte, per empènyer cap a una transició justa. I l’economia solidàra és una peça clau en la construcció d’aquest canvi, pel seu paper a l’hora de situar la cooperació, la democràcia econòmica, la solidaritat i la justícia social al centre de les propostes de canvi.
Per això, demanem:
La implementació de les ‘Propostes per la democratització econòmica i la transició ecosocial‘, per iniciar, des de ja, un procés planificat democràticament per a resituar el nostre sistema econòmic dins dels límits biofísics, al mateix temps que reduïm dràsticament les desigualtats.
Que es mantingui i s’amplii l’aposta per l’ESS, amb les mesures del punt 7 del document de propostes, amb especial atenció a l’aprovació, un cop constituït el nou Parlament, de la Llei catalana de l’Economia Social i Solidària com a via per consolidar per llei els avenços aconseguits els darrers anys.
En clau ESS, és especialment important que les polítiques que s’implementin vagin encaminades a la construcció d’un mercat social accessible i assequible per a les majories socials, especialment en relació als sectors bàsics com són l’alimentació, l’energia, l’habitatge i les cures.
També és fonamental l’enfortiment del teixit comunitari, per frenar l’extrema dreta i els discursos d’odi i cohesionar les comunitats davant els reptes que anirem trobant. Per això, cal crear i reforçar els referents comunitaris de l’ESS, des d’on s’han de desplegar i estendre les xarxes de suport mutu i les iniciatives comunitàries que, juntament amb el sector públic, donin resposta als col·lectius més vulnerabilitzats.
Imatge de la protesta contra l’ampliació de l’aeroport de Barcelona en el marc del Fòrum per la Transció Ecosocial, el 24 i 25 de febrer de 2023 a Barcelona.
https://historic.xes.cat/wp-content/uploads/2024/04/52723378733_7828013f22_c.jpg534800adminriceuphttp://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2024-04-19 12:59:042025-03-05 14:27:33Eleccions al Parlament: demandes des de l’economia solidària
La XES i la comunalitat de La Traginera proposen de nou a Barcelona el taller participatiu que fa refexionar sobre un futur amb justícia social i ecològica, acompanyat d’una proposta d’avançar en la constitució de xarxes locals d’economia solidària que treballin en aquest sentit. En aquest cas serà al districte de Ciutat Vella el divendres 26 d’abril al matí.
El taller d’Escenaris de Futur que organitza la XES arreu del territori torna a Barcelona, en aquest cas al barri de la Ribera de Ciutat Vella, per convidar a reflexionar i entendre els camins a emprendre per arribar a un escenari de futur desitjable l’any 2045 deixant enrere distopies.
Amb un mètode exitós i emmarcats dins de la campanya Futurs imPossibles, el taller planteja entre les persones participants diferents perspectives futures, les condicions que poden tenir per a la vida de la gent i els possibles camins per arribar o evitar cada escenari.
Aquest és el punt de partida per convidar a la reflexió sobre què cal per arribar a aquest futur desitjable i com podrien ajudar-hi la creació de xarxes locals i comunitàries fortes. En aquest context, la trobada també servirà per enfortir el procés de creació d’una xarxa local d’Economia Solidària al districte de Ciutat Vella, un procés que es va iniciar uns mesos enrere.
La trobada, coorganitzada amb la comunitalitat La Traginera, és prevista el divendres 26 d’abril a partir de les 9:30 h. al Centre Cívic Convent de Sant Agustí (carrer Comerç 36, Barcelona). Per participar en aquest taller es demana inscripció prèvia.
https://historic.xes.cat/wp-content/uploads/2024/04/futurs-ciutat-vella.png901901adminriceuphttp://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2024-04-18 15:26:002025-03-05 14:27:33Ciutat Vella, Barcelona, any 2045… com ho fem perquè s’hi pugui viure?
El Balanç Social 2024 posa l’accent en la perspectiva feminista de les entitats
Un any més la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya impulsa el Balanç Social, l’eina d’avaluació i mesura d’impacte de l’ESS al territori. Enguany, la campanya comença dilluns 29 d’abril i es tancarà divendres 19 de juliol.
Què és el Balanç Social?
El Balanç Social és una eina de mesura de l’impacte social i ambiental i el bon govern de les entitats. Contribueix a la transparència i a l’autoavaluació de les organitzacions i a la certificació en base als criteris i pràctiques que defineixen l’economia solidària. Les entitats poden realitzar el Balanç Social en dues modalitats diferents: una bàsica, amb vora 100 indicadors, que és gratuïta i oberta a qualsevol entitat amb activitat econòmica, sigui sòcia o no de la XES. La segona modalitat, la completa, inclou més indicadors i també qüestionaris laborals, de voluntariat, associatius i professionals.
Fa més d’una dècada va néixer de forma col·lectiva gràcies a entitats i persones de la XES i des de 2022 es va establir que totes les organitzacions sòcies de la xarxa l’hagin de fer anualment com una forma de visibilitzar i certificar el seu compromís amb l’entorn des d’una perspectiva feminista i amb criteris d’horitzontalitat, equitat, cooperació i sostenibilitat ambiental.
El Balanç Social complet està dividit en sis grans blocs:
Noves preguntes per a l’avaluació de la perspectiva feminista de les entitats
Com cada any, hem revisat i introduït nous indicadors al Balanç Social, recollint també les propostes que ens arriben de les entitats participants. D’altra banda, hem realitzat una feina conjunta amb les comissions de Pam a Pam i d’Economies Feministes de la XES per revisar i introduir preguntes amb una mirada feminista. Aquests indicadors ens permetran, enguany, realitzar l’Informe del Mercat Social sobre la perspectiva feminista dins l’economia social i solidària catalana (l’any passat es va tractar el tema de la sostenibilitat ecològica).
També s’ha efectuat una revisió de les preguntes per a la prevenció, la detecció i l’abordatge de les situacions d’assetjament sexual o per raó de gènere. Aquestes preguntes formen part dels qüestionaris laborals, obligatoris per a aquelles entitats que apostin per la modalitat completa del Balanç Social. Recordem que les respostes a aquesta part del qüestionari no només seran tractades de forma anònima com la resta, sinó que les entitats no podran veure cap informació de les respostes de les seves treballadores, ni individual ni agregada.
Cada any, amb l’anàlisi de resultats d’aquestes organitzacions, es realitza també l’Informe del Mercat Social català, una fotografia actualitzada de l’estat del mercat social i de l’economia solidària a Catalunya, que pel 2024 comptarà amb una mirada més àmplia de la perspectiva feminista.
Finalment, malgrat no haver introduït canvis significatius a les preguntes dels altres apartats, hem apostat per consolidar alguns canvis afegits durant les campanyes anteriors. Hem realitzat un treball de revisió del conjunt de preguntes, sobretot en l’apartat de sostenibilitat ambiental, el qual vam modificar considerablement durant la campanya de 2023.
També s’han revisat les preguntes per fer més accessible el Balanç Social per a les persones autònomes, amb la revisió de les qüestions en la seva formulació, càlcul, i amb la integració de noves preguntes que avaluïn millor l’activitat i l’aportació de les autònomes a l’economia social i solidària.
Canvis en la modalitat completa del Balanç Social
L’estructura del Balanç Social es sosté a partir dels ingressos de la XES. Enguany, per mantenir i reforçar aquesta eina, la seva modalitat completa serà de pagament per a les entitats que no siguin sòcies de la XES. La modalitat bàsica continuarà sent oberta i gratuïta per a tothom.
El Balanç Social complet és una eina de transparència i d’avaluació més desenvolupada que la modalitat bàsica. A més d’indicadors i preguntes més elaborades, també inclou l’enviament obligatori d’un qüestionari laboral (completament anònim) a les treballadores. D’altra banda, incorpora la possibilitat d’un qüestionari de qualitat del voluntariat, de qualitat professional i de qualitat associativa.
Finalment, enguany el Balanç Social complet comptarà amb un nou bloc: «Mesura de l’impacte». En aquest bloc hem integrat diferents preguntes per mesurar l’impacte de l’activitat econòmica de les entitats, amb preguntes i indicadors sectorials. Aquest apartat, encara petit, s’anirà desenvolupant amb les properes campanyes del balanç.
Transparència del Balanç Social
Com cada any, totes les entitats que facin i passin l’avaluació de criteris del Balanç Social rebran el segell de Balanç Social 2024 i una infografia comunicativa dels resultats (servei de pagament per les entitats no sòcies de la XES). Com a novetat d’enguany, les entitats que facin el Balanç Social complet rebran també un document amb els resultats de l’avaluació per blocs del Balanç Social.
Això implica, també, transparència per part de la comissió de Balanç Social, que gestiona l’eina. Aprofitant una propera actualització de la pàgina web de la XES, es publicarà informació sobre el funcionament de la comissió, els seus membres, i, especialment, el sistema d’avaluació dels criteris del Balanç Social. Recordem que la comissió de Balanç Social, com totes les comissions de la XES, és oberta a totes les membres de la xarxa que hi vulguin participar.
Com fer el Balanç Social
Si pertanys a una entitat de l’economia social i solidària i vols fer el Balanç Social, només has de registrar-te al la plataforma «Ensenya el cor». Si tens qualsevol dubte o problemes tècnics durant la campanya, s’ha habilitat una nova adreça de correu electrònic: bsocial@xes.cat. Les tècniques de Balanç Social de la XES respondran totes les qüestions.
També pots participar a la sessió informativa del dimecres 29 de maig de 12 a 14h a la sala polivalent del Grup Ecos (c/Casp, 43, Barcelona), ja sigui presencialment o en línia a través d’un enllaç que et donarem un cop feta la inscripció. Durant aquesta sessió abordarem els següents temes: com fer el balanç social, què es pregunta i per a què serveix.
https://historic.xes.cat/wp-content/uploads/2024/05/photo1714650375.jpeg9601280adminriceuphttp://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2024-04-18 13:47:492025-03-05 14:27:33ÉSS el moment, fes el Balanç Social i ensenya el cor amb orgull!
Coincidint amb la Diada del 23 d’abril, Pam a Pam canvia l’adreça electrònica del seu portal web i passa a ser pamapam.cat. D’aquesta manera, el mapa de l’Economia Social i Solidària impulsat per la XES s’actualitza i adequa a la seva realitat de país i deixa de tenir l’extensió .org amb la que havia començat fa 10 anys.
Amb més de 1.500 projectes llistats, Pam a Pam ha esdevingut a Catalunya l’eina de referència a l’hora de cercar qualsevol producte o servei que tingui a darrera un projecte amb valors de l’Economia Social i Solidària. Aquest motiu i que el seu marc de referència i totes les iniciatives que conté s’emmarquen dins de Catalunya han estat per les quals s’ha optat per canviar el domini .org pel de .cat. Des de la XES i Pam a Pam considerem el canvi al .CAT un pas endavant per consolidar-nos com a referent de l’ESS a Catalunya.
Tal com s’explica des de la Fundació .CAT, tenir aquest domini representa el sentiment de pertinença, identificació amb el territori, llengua i cultura catalanes, a més de projectar al món la singularitat, els valors i el caràcter emprenedor de la societat catalanoparlant.
Fa pocs mesos Pam a Pam va celebrar els seus 10 anys d’existència com a projecte. Va néixer al 2013 de la mà de Setem Catalunya com a resposta a totes aquelles persones s’apropaven a la seva seu per preguntar com podien consumir de forma més responsable i viure d’una manera més coherent amb els seus valors. En els seus inicis, com a prova pilot, mostrava alternatives d’alimentació, roba i banca a la ciutat de Barcelona. Davant l’èxit de la proposta i les demandes d’ampliar l’abast del mapa, el 2014 es comença a treballar conjuntament amb la XES per desplegar el mapa a tota Catalunya i a tots els sectors econòmics. Aquest treball conjunt permet que Pam a Pam sigui l’eina que visibilitza les alternatives a la ciutadania i en facilita l’articulació al territori. Després d’uns anys de camí juntes, actualment la XES gestiona el projecte de Pam a Pam.
Després de 10 anys, Pam a Pam s’ha convertit en el mapa de referència de l’ESS a Catalunya, mostrant ja més de 1.500 iniciatives que comparteixen valors de l’ESS. Permet buscar punts on fer consum responsable classificats per sectors (alimentació, habitatge, serveis, energia, etc.) i per territori. En definitiva, presenta opcions per practicar un consum conscient i promou una alternativa econòmica que eviti l’explotació i els abusos capitalistes de manera que puguem consumir i viure d’una manera més coherent amb els valors de l’ESS.
https://historic.xes.cat/wp-content/uploads/2024/04/pap-santjordi-banner-logos-2-1.png21833200adminriceuphttp://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2024-04-18 12:43:372025-03-05 14:27:33Pam a Pam passa a ser .CAT
La darrera Assemblea General Ordinària (AGO) de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya va tenir lloc dissabte 9 de març de 10 a 14h al Casal Cívic Delta del Llobregat d’El Prat de Llobregat.
Després de la benvinguda de la XES Llobregat, es va fer l’avaluació de l’activitat de la XES durant el 2023, es van ratificar les noves sòcies i es va presentar el pla de treball per al 2024. A continuació es va fer el debat i la posterior aprovació dels comptes, en tres blocs: tancament del 2023, pressupost per al 2024 i quotes. Per últim, es van valorar diferents temes a tractar en la propera Assemblea General Extraordiària.
Trobareu un recull d’imatges de l’assemblea en aquest enllaç.
El Balanç Social de la XES i la seva plataforma Ensenya el Cor han estat triats com a casos d’estudi en la recent publicació Measure, manage and maximise your impact: A guide for the social economy, elaborada per l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) i la Comissió Europea. La publicació ofereix a iniciatives d’Economia Social i Solidària de tots els indrets del món un full de ruta sobre com mesurar el seu impacte social.
El mesurament i gestió de l’impacte social és una pràctica de molta utilitat per a l’ESS a tot el món per poder avaluar la seva contribució a la societat i l’assoliment dels seus objectius. En aquest sentit, la OCDE -a través del seu programa d’Economia Local i Desenvolupament d’Ocupació (LEED)- i la Comissió Europea s’han fixat en l’exemple de la XES i el seu Balanç Social per incloure’l a la publicació, concretament al bloc on es posen exemples de gestió del mesurament d’aquest impacte (capítol 4) on es descriu la plataforma de la XES Ensenya el Cor.
La guia s’ha fet pública aquest dilluns 15 d’abril en un webinar amb més de 300 participants i on ha participat fent una presentació al respecte una representació de la Comissió del Balanç Social, la comissió executiva que l’administra i el gestiona i on hi pot participar qualsevol sòcia de la XES. En aquesta sessió la XES ha pogut explicar a iniciatives de tot el món com funciona la seva plataforma del Balanç Social i els indicadors i estratègies que fa servir per mesurar l’impacte social.
El Balanç Social de la XES va tancar al desembre la campanya de 2023 i ja és a punt de llençar la de 2024. La darrera campanya es va tancar amb la participació de 273 organitzacions de l’Economia Social i Solidària catalana, que constata, de nou, amb un creixement quantitatiu de participació.
https://historic.xes.cat/wp-content/uploads/2024/04/SSE-SIM-for-SSE-Slider.jpg450800adminriceuphttp://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2024-04-15 22:37:292025-03-05 14:27:34El Balanç Social de la XES, projecte exemplar per a l’OCDE
La cinquena edició del Festival d’Economia Social i Solidària Rural, prevista pel dissabte 13 de juliol de 2024, ha començat els seus preparatius amb la presentació del cartell d’enguany i la crida a participar de la seva organització i en les parades del Mercat Ecosocial.
Promoguda per les xarxes locals de la XES amb vincle amb el món rural, el FESSRural es caracteritza per ser un festival basat en l’autoorganització i la participació activa de voluntariat i esdevé un espai de trobada, visibilització i intercooperació entre tota mena de projectes transformadors dels territoris rurals de tota Catalunya.
Com ja vam anunciar, la Vall del Corb, concretament Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) és l’indret triat aquest any per a l’organització del FESSRural. Per aquest motiu, aquest any es compta amb el suport dels Ateneus Cooperatius CoopCamp i Ponent Coopera.
Com participar al FESSRural?
1. Formant part de l’organització
Participant com a voluntària únicament el dia 13 de juliol durant la celebració del Festival.
Participant a les comissions: el FESSrural s’organitza internament amb 4 comissions en els que hi podeu participar i sumar la vostra expertesa i disponibilitat des d’aquest mateix mes d’abril:
Continguts: s’encarrega de la programació de tallers, debats, concerts, exposicions, activitats per a canalla, etc.
Mercat ecosocial: s’encarrega d’organitzar el mercat ecosocial amb la participació d’entitats, paradistes i expositores.
Logística: s’encarrega de la part més operativa del festival: recursos, necessitats tècniques, serveis, etc.
Comunicació: s’encarrega de la difusió i projecció del festival.
Si sou una associació, cooperativa o productora i us interessa estar presents al Mercat Ecosocial del FESSrural 2024 amb una paradeta, inscriviu-vos-hi!
El Govern de la Generalitat ha donat aquest dimarts 9 d’abril llum verda al Projecte de Llei de l’Economia Social i Solidària, una aprovació que obre ara la possibilitat que es pugui remetre en un futur al Parlament de Catalunya per al seu debat i aprovació. Aquesta és una passa important després més d’una dècada d’incidència política per fer-la realitat, on la perseverança de la XES i d’altres sectors socials i de l’ESS ha tingut un paper fonamental per arribar fins aquí.
Al 2014 la XES va formular la seva proposta, per a impulsar a Catalunya una llei que reconegués i promogués l’Economia Social i Solidària. L’any 2017 es constituïa l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) que agrupa, a banda de la XES, altres organitzacions representatives: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya i la Federació de Mutualitats de Catalunya. Amb l’AESCAT es va elaborar una nova proposta que va ser aprovada per l’Assemblea General de la XES al 2019.
Amb l’AESCAT es va sumar un important pol de força col·lectiu que ha estat cabdal per l’elaboració de l’actual Projecte de Llei, que va començar el tràmit jurídic l’any 2020 amb la publicació del document de bases de la llei. La comissió de Llei ESS de la XES ha batallat i incidit en els darrers 10 anys per aconseguir que la normativa sorgida reculli i contempli al màxim possible els principis i valors que defineixen l’Economia Solidària.
El camí ha estat llarg i encara hi ha molt per recórrer: després d’aquesta llum verda caldria que el Govern remetés la Proposta de Llei al Parlament per començar els tràmits per a la seva aprovació definitiva i, posteriorment, caldria l’elaboració d’un reglament que desplegui i concreti la llei que s’aprovi.
Des de la XES seguirem perseverant i fent incidència política perquè això passi, alhora que seguirem lluitant perquè s’hi contempli al màxim l’esperit i interessos de l’Economia Solidària. És per motius com aquest la XES és més que necessària, cosa que és possible amb la força de les seves sòcies i la seva base social.Si tu o la teva iniciativa no és encara sòcia de la XES fes-te’n ara.
El projecte aprovat pel Govern
La Llei estableix el reconeixement formal i institucional de l’Economia Social, així com els criteris que hi donen sentit: la primacia de la persona, i l’interès col·lectiu per sobre del lucre econòmic i l’acompliment dels principis recollits en el seu articulat.
El Projecte de llei recull elements rellevants com, per exemple, els principis i valors que han de complir les entitats que volen formar part del sector de l’Economia Social i Solidària. En aquest sentit, els principals valors són l’interès general, el bé comú, les persones i l’objecte social per sobre del capital i del lucre; els sistemes de governança i participació democràtica en la decisió i en la participació dels diferents col·lectius que formen l’entitat.
Així mateix, són principis la transformació social i feminista i la promoció de la igualtat de gènere; la generació d’ocupació estable i de qualitat, les relacions laborals justes i l’equitat salarial; i el compromís amb el medi ambient amb voluntat de fer efectiva una transició energètica i ecològica per revertir l’emergència climàtica.
Altrament, destaquen també l’arrelament en el territori i la participació en el teixit social; la transparència sobre l’activitat, sistema de govern, gestió, retribucions i distribució d’excedents si se’n fa; la intercooperació amb altres iniciatives de l’Economia Social i Solidària, i la independència respecte dels poders públics i d’altres empreses o entitats diferents.
Aquests valors i principis sónrequisits que han d’acreditar les entitats del sector que duguin a terme una activitat econòmica i empresarial a Catalunya, el compliment dels quals seran verificats pel Registre de l’Economia Social i Solidària, segons els indicadors i procediments establerts pel Reglament que el Govern haurà d’aprovar posteriorment.
Consell Català de l’Economia Social i Solidària
El Projecte de llei preveu la creació del Consell Català de l’Economia Social i Solidària com a òrgan consultiu i d’assessorament, anàlisi i debat en les matèries relacionades amb aquest sector, que estarà adscrit al Departament del Govern competent en la matèria.
Aquest Consell actuarà amb total autonomia i independència en l’exercici de les seves funcions, i serà responsable de fomentar i reforçar el diàleg entre les organitzacions de l’Economia Social i Solidària i les autoritats públiques catalanes en relació amb la promoció, la participació, el reconeixement, l’evolució i la consolidació d’aquest sector a Catalunya.
A proposta del Consell, el Departament competent en la matèria presentarà al Govern de la Generalitat un Pla Nacional de l’Economia Social i Solidària cada tres anys i una diagnosi sobre la situació del sector a Catalunya que s’hagi tingut en compte per elaborar el Pla.
Mesures per promoure l’Economia Social i Solidària
A banda del Pla Nacional d’Economia Social i Solidària, el Projecte de llei també estableix que les administracions catalanes hauran de promoure mesures de sensibilització i formació del sector per promoure’n el coneixement i la visibilització entre la ciutadania, el món professional i, especialment, en totes les etapes del sistema educatiu i acadèmic.
A més, les administracions hauran de promoure la creació i l’enfortiment de l’Economia Social i Solidària a tot el territori mitjançant, entre altres iniciatives, la col·laboració pública, cooperativa, social i comunitària amb entitats del sector per la provisió de serveis públics.
Així mateix, hauran de vetllar perquè els ajuts dirigits al teixit empresarial català incloguin com a beneficiàries les organitzacions de l’Economia Social i Solidària.
Finalment, el Govern impulsarà la col·laboració amb les entitats de l’Economia Social i Solidària en les polítiques públiques d’habitatge social i assequible. En aquest cas, es prioritzaran les entitats inscrites al Registre de l’Economia Social i Solidària en les polítiques de cessió de sòl o patrimoni públic i l’atorgament d’ajuts públics vinculats a incrementar el parc d’habitatges destinats a polítiques socials.
https://historic.xes.cat/wp-content/uploads/2024/04/age-xes-2019.jpeg6651022adminriceuphttp://xes.cat/wp-content/uploads/2017/05/logotip-xes.pngadminriceup2024-04-09 10:40:002025-03-05 14:27:34Ja tenim projecte de Llei de l’ESS, un pas important perquè l’Economia Solidària sigui cada cop més hegemònica
