La XES promou activament el pas al fedivers

/en ,

Aquest dilluns 20 de gener comença a funcionar el compte a Mastodon de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. D’aquesta manera, arrenca també una estratègia de la XES per promoure i fer majoritari el fedivers en l’ESS així com moviments socials, institucions públiques i ciutadania en general.

La XES, com a eina d’incidència i tractora cap a una transformació de l’economia digital, aposta entre d’altres per bastir i fer hegemònics entorns digitals democràtics, horitzontals i descentralitzats, i especialment eines lliures del turbocapitalisme digital i de les imposicions dels seus algorismes. Per dur a terme aquesta aposta, el Grup de Treball de Comunicació de la XES ha considerat adient encetar una sèrie d’accions fins al 2026 per promoure que tota la base social de la XES i d’altres espais de l’ESS apostin majoritàriament per l’ús d’eines del fedivers com Mastodon. Aquest objectiu de la XES inclou també promoure entre moviments socials i en institucions públiques que actualment fan servir X perquè facin també el pas per apostar per una eina de microblogging més democràtica i més lliure del control de les grans multinacionals tecnològiques i d’interessos ultralliberals i feixistes.

L’inici d’aquesta estratègia s’ha generat en el marc de la campanya #somhijuntes que ja agrupa més d’un centenar d’entitats i col·lectius de tot l’Estat i a on la XES també s’ha adherit.

Com seguir el compte de la XES a Mastodon?

  • Si tens compte Mastodon a la xarxa/instància mastodon.social, fes clic aquí.
  • Si tens compte Mastodon a una altra xarxa/instància, utilitza el cercador per trobar el nostre compte @xes_cat
  • Si no tens compte Mastodon, ara és un bon moment! Aquí trobaràs informació sobre com donar-t’hi d’alta.

La XES s’adhereix al manifest que exigeix prou complicitat amb Israel per part de Fira de Barcelona

/en , ,

Es tracta d’un manifest impulsat per Coalició Stop Complicitat amb Israel, SETEM i La Fira en la Mira

A continuació podeu llegir el contingut del manifest.

En l’últim any hem vist, de forma molt preocupant, com la Fira de Barcelona, un consorci format per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona, està activament contribuint al genocidi d’Israel en contra el poble palestí.

Aquest esdeveniment, lluny de ser una excepció, s’ha convertit en la norma. El febrer de 2024, la Fira, a través del seu soci GSMA, va acollir una delegació de més de 30 empreses tecnològiques israelianes, un sector conegut pels seus estrets vincles amb l’exèrcit israelià, durant el Mobile World Congress. També van donar visibilitat a Xtend, una empresa israeliana de tecnologia de defensa els drons de la qual, impulsats per intel·ligència artificial, s’estan utilitzant actualment a Gaza. Després del seu discurs principal al MWC, Xtend va aconseguir recaptar desenes de milions de dòlars en fons d’inversió.

El 4 i 5 de juny de 2024 la Fira de Barcelona va acollir la fira de drons Unvex 24, on es van exhibir els sistemes i tecnologies no tripulades de nombroses empreses implicades directament en l’ocupació, l’apartheid i el genocidi israelià mitjançant l’ús dels seus productes i serveis per part de l’estat d’Israel. Cal destacar que gràcies a la pressió popular es va cancel·lar l’exhibició de drons que hi havia prevista a l’aeròdrom de Barcelona.

El 23 i 24 d’octubre la Fira de Barcelona va acollir a l’Aviation Week, que incloïa tres empreses israelianes que proporcionen suport material o tècnic a l’exèrcit israelià, inclosa la companyia estatal d’armament d’Israel, IAI. A més, van acollir sis dels majors fabricants d’armes del món, que es beneficien del genocidi a Gaza, i almenys 16 més que formen part de la cadena de subministrament de components per a avions de combat.

Del 5 al 7 de novembre es va celebrar l’Smart City World Congress, on l’estat d’Israel tenia un pavelló sencer on s’exposaven una desena d’empreses amb almenys la meitat d’elles amb vincles directes amb l’ocupació d’Israel del territori palestí.

De cara al pròxim Mobile World Congress, està prevista novament l’assistència d’un pavelló d’Israel, i l’empresa Palantir ja figura a la llista de ponents. Palantir és una altra empresa tecnològica nord-americana còmplice, la tecnologia d’intel·ligència artificial de la qual dona suport als bombardejos de l’exèrcit israelià a Gaza.

Israel només pot continuar cometent els seus crims gràcies a la complicitat internacional d’institucions i empreses. És per això que cal posar fi a la complicitat de la Fira de Barcelona amb el genocidi d’Israel.

Tots aquests esdeveniments s’han trobat amb organització i rebuig per part de la societat civil, que no vol la presència d’aquests actes ni d’aquestes empreses a la seva ciutat. Ni La Fira, ni l’Ajuntament de Barcelona ni la Generalitat de Catalunya han donat cap mena de resposta davant d’aquestes flagrants vulneracions. Degut a que la complicitat de la Fira de Barcelona continua imperant, ens unim plegades per mostrar la nostra força i exigir responsabilitats a les administracions.

La Cort Penal Internacional ha publicat ordres d’arrest per a líders israelians. Israel està sent actualment investigat davant el Tribunal Internacional de Justícia (TJI) de les Nacions Unides per la comissió d’un crim de genocidi contra el poble palestí que habita a la Franja de Gaza. En el marc d’aquest procés judicial i davant l’aclaparadora quantitat d’indicis, el Tribunal ha adoptat mesures cautelars per a tractar de frenar la massacre. En elles, el Tribunal ha recordat a tots els membres de la comunitat internacional que “tenen l’obligació de prevenir el crim de genocidi”. Les ordres del TIJ són jurídicament vinculants per a l’Estat espanyol i per a les seves diferents administracions públiques en el marc de les seves respectives competències.

El 19 de juliol de 2024, el Tribunal Internacional de Justícia (ICJ) va determinar que l’ocupació israeliana de la Franja de Gaza i de Cisjordània, incloent-hi Jerusalem Est, és il·legal, juntament amb el règim d’assentaments associat, l’annexió i l’ús dels recursos naturals de Palestina. El Tribunal va deixar clar que els tercers estats han d’“abstenir-se d’entrar en relacions econòmiques o comercials amb Israel […] que puguin consolidar la seva presència il·legal en el territori”. A més, els tercers estats han de “prendre mesures per evitar relacions comercials o d’inversió que contribueixin al manteniment de la situació il·legal creada per Israel en el Territori Palestí Ocupat”.

Els tercers estats no sols tenen l’obligació, establerta pel dret internacional, de no donar suport a la comissió de situacions d’il·legalitat, sinó que a més han de considerar que la seva assistència militar o d’un altre tipus a les operacions militars d’Israel a Gaza pot exposar-los al risc de ser còmplices de genocidi, tal com estableix la Convenció sobre el Genocidi.

Les sancions culturals, econòmiques i militars, que van aplicar estats durant l’apartheid a Sud-àfrica van ser un element clau per fer caure el règim d’apartheid. Calien sancions llavors en contra Sud-àfrica i les calen ara en contra d’Israel.

En un context en què Israel ha assassinat ja a més de 40.000 persones palestines i està usant la fam i la set com a armes de guerra, destruint hospitals i escoles, i portant la catàstrofe a tota la Franja de Gaza, no sols és immoral que la Fira de Barcelona permeti la participació d’aquest tipus d’empreses, sinó que els integrants del consorci de la Fira podrien estar incorrent en greus vulneracions de drets humans i del dret internacional.

És per això que les organitzacions sotasignants exigim a La Fira de Barcelona i les administracions que la conformen:

  • No permetre més pavellons israelians en cap congrés ni exposició, així com de cap altre estat sent investigat per la Cort Internacional de Justícia pel crim de genocidi.
  • No permetre la presència ni assistència d’empreses israelianes ni internacionals els productes i serveis de les quals són utilitzats per l’exèrcit israelià, als esdeveniments organitzats o acollits a La Fira de Barcelona.
  • No permetre la presència ni assistència d’empreses israelianes ni internacionals que operen en territori ocupat palestí o que es lucren del sistema d’ocupació, apartheid, colonialisme i genocidi de l’estat d’Israel sobre el poble palestí.
  • Fer públics els vincles de la Fira, les inversions i les relacions entre els seus òrgans de govern i empreses organitzadores.

També fem una crida a organitzacions i individus perquè exerceixin pressió sobre la Fira allà on tinguin la capacitat de fer-ho. Per exemple:

  • Que les organitzadores d’esdeveniments traslladin els seus actes a altres espais.
  • Que les persones i les professionals no assisteixin a esdeveniments organitzats específicament per la Fira. Els pròxims són el Festival de la Infància (del 27 al 31 de desembre a la Fira Montjuïc) i la Barcelona Wine Week (del 3 al 5 de febrer).

Entitats impulsores: Coalició Stop Complicitat amb Israel, SETEM i La Fira en la Mira.

Adhereix-te al manifest

Recollida de greuges per part de l’administració

/en ,

L’espai d’autodefensa col·lectiva davant les administracions impulsat per la XES des de novembre de 2023 i del qual en formen part el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Plataforma de Gestió Cutadana i LaFede.cat, posa a disposició de totes les entitats un formulari per recollir greuges per part de les administracions públiques, elaborat pel CAB.

Formulari de recollida de greuges per part de l’administració

Compartir els greuges patits és clau per visibilitzar les pràctiques que precaritzen i dificulten el treball de les entitats de l’economia social i solidària. Aquesta acció no només ajuda a identificar patrons de maltractament i inseguretat jurídica per part de les administracions, sinó que també permet generar respostes col·lectives i coordinades. L’intercanvi d’experiències entre entitats i la recollida de casos concrets són passos essencials per dissenyar eines de suport mutu, reivindicació i incidència que enforteixin el teixit social i comunitari davant d’aquestes situacions. A més, facilita la consolidació d’estratègies conjuntes per defensar els valors de l’ESS i reclamar una gestió pública més justa i coherent amb els seus principis. Aquests són els objectius de l’espai d’autodefensa col·lectiva.

Entitats socials i de l’habitatge a Barcelona mostren la seva preocupació davant la modificació de la mesura del 30% d’habitatge protegit a la ciutat

/en ,

Les organitzacions socials impulsores de la Mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona —Observatori DESCA, PAH, Sindicat de Llogateres, ABDT, FAVB, Sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la XES, i Resistim al Gòtic— han expressat la seva preocupació per les previsions de l’informe de l’Institut de Recerca Urbana (IDRA), titulat “El repte de l’habitatge protegit”. Aquestes entitats han emès un comunicat on expressen el rebuig a modificar la mesura del 30%.

L’informe alerta dels greus impactes de la modificació proposada pel govern municipal i confirma allò que ja s’havia advertit tot just fa un any: que la reforma deixaria sense protecció 62.756 llars davant els abusos dels grans tenidors i les inversions especulatives. A més, desmunta les crítiques rebudes i evidencia que la Mesura del 30% funcionava amb normalitat, generant una producció d’habitatge protegit comparable a la de París en els primers anys d’aplicació d’una mesura similar.

Principals conclusions de l’informe:

  • Reducció dràstica del nombre d’edificis i llars protegides per la Mesura del 30%: El nombre d’edificis afectats per la Mesura es redueix de 3.909 a només 95.
  • Pèrdua d’habitatge protegit potencial: Es perdrien 18.827 habitatges de protecció oficial que podrien haver-se generat en els propers anys.
  • Risc d’expulsió de llars: Més de 62.756 llars llogateres quedarien desprotegides davant l’especulació immobiliària.
  • Guany extraordinari per als especuladors: Els inversors podrien obtenir plusvàlues de fins a 2.283,5 milions d’euros.
  • Pèrdua d’HPO a las barris on més falta fa: La modificació enviaria l’HPO als barris perifèrics, allunyant-lo dels barris centrals on la necessitat és més urgent.

Les entitats impulsores diem prou!

Denunciem que la modificació proposada és un greu retrocés a la protecció al dret a l’habitatge, i que a més suposa una cessió directa als interessos dels grans promotors immobiliaris i els grans tenidors. Encara més, la modificació suposarà obrir la porta de nou a l’especulació generant uns beneficis milionaris extraordinaris per rendistes i voltors.

Avui defensem amb més convicció que mai la Mesura del 30%, com a dic de contenció contra l’especulació i com a una mesura necessària per augmentar el parc d’habitatge protegit i assequible a la ciutat de Barcelona, així com per reduir de la desigualtat a la ciutat. La retallada que proposa el govern del PSC és un atac frontal al dret a l’habitatge, al qual les entitats impulsores no tindrem més remei que respondre si es fa efectiva. 

Mentrestant, les entitats seguirem lluitant per:

  1. La retirada immediata de la proposta de modificació de la Mesura del 30%.
  2. Arribar a un compromís dels partits polítics per mantenir el 30% en la seva totalitat.
  3. Que es persegueixi el frau de les constructores i grans tenidors.
  4. L’ampliació de la Mesura a les zones amb més dèficit d’habitatge assequible.

El 23 de novembre milers de persones van omplir els carrers de Barcelona per exigir una baixada general dels lloguers. La falta d’habitatge assequible és la principal preocupació de les catalanes: retallar el 30% seria un retrocés que no permetrem.

Si no s’atura aquest intent de retallada ens mobilitzarem de nou. Contra l’especulació i pel dret a l’habitatge: defensem el 30%!

PAH Barcelona, Sindicat de Llogateres, Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT),  Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Observatori DESCA, Sectorial d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de la XES i Resistim al Gòtic

La XES al consorci europeu Imagining Climate Just Futures

/en , ,

El setembre va arrencar el projecte Imagining Climate Just Futures, un consorci europeu liderat per Oxfam Intermón del qual la XES forma part, juntament amb Oxfam Bèlgica, Oxfam Dinamarca, Oxfam França, Oxfam Irlanda, Altekio Iniciativas hacia la Sostenibilidad, La Xixa Teatre, The Green Hub (Universitat de Twente), Save the Children Kosovo, Save the Children Romania, Save the Children Albania, Woman Engage for Common Future, Makesense i CREDA onlus.

El paper de la XES en aquest consorci és el de compartir tota l’experiència acumulada amb la campanya Futurs imPOSSIBLES i la construcció participativa d’escenaris de futur. De fet, durant els dies 26 i 27 de novembre, vam organitzar una formació per a tots els partners europeus per traslladar-los les metodologies i aprenentatges generats durant aquest temps perquè es pugui replicar l’experiència a Bèlgica, Itàlia, Països Baixos, Kosovo, Romania i Albània.

Fruit d’aquesta formació hem actualitzat la ‘Guia metològica per a la construcció participativa d’escenaris de futur’ (aquí la versió en català) on s’expliquen quatre variants metodològiques per emprendre el treball d’escenaris, i on s’hi inclouen també les darreres narratives de futur actualitzades per la Comissió d’Ecologia de la XES.

Aquest projecte té una durada de dos anys i servirà per impartir tallers en diferents contextos, així com explorar les hibridacions amb la metodologia de les assemblees ciutadanes pel clima, una eina que la cooperativa Altekio està compartint en el marc del mateix consorci.

Tractem els Escenaris de Futur i la Transició Ecosocial el marc de la jornada “Training Imagining: Local Citizens Dialogues & Future Scenarios”, organitzada conjuntament amb Altekio

El model turístic de l’economia solidària

/en ,

El passat 3 de desembre vam participar a la jornada d’intercooperació “PREFIGUREM EL FUTUR DEL TURISME per una Barcelona compromesa”, organitzada per Aethnic. Una trobada inspiradora on es van posar sobre la taula reflexions clau per repensar el model turístic des de la perspectiva de l’economia social i solidària (ESS).

La XES forma part d’un procés de debat conjunt amb Aethnic, Alba Sud i Calidoscoop per fomentar la recuperació de la iniciativa comunitària en el turisme. Aquest procés té l’objectiu de crear una xarxa d’influència i col·laboració entre actors locals i institucions, promovent un model turístic que respongui a les necessitats de les persones, afavoreixi el sentiment de comunitat i preservi la cohesió social.

Cap a un turisme amb impacte positiu

El nou model turístic que s’està plantejant parteix d’una proposta crítica i transformadora, que té en compte:

  • L’impacte positiu en persones i territori, amb pràctiques sostenibles i respectuoses amb la cultura i el medi ambient.
  • El benestar comunitari, equilibrant beneficis per a visitants i comunitats locals.
  • La viabilitat econòmica, posant en valor el respecte i el benefici mutu entre el turisme i les comunitats d’acollida.
  • El decreixement i la reconversió planificats de la indústria turística, tal com ja vam establir en les mesures de transició ecosocial. Això implica apostar per un turisme de proximitat, amb baixa petjada de carboni, i garantir mecanismes que evitin l’empobriment de les persones afectades.
  • Els límits del turisme, reflexionant fins on volem que arribi el seu impacte i com assegurar la sostenibilitat més enllà de la dimensió ambiental.

Aquest model posa les persones al centre, fomentant el benestar social i les connexions autèntiques entre visitants i comunitats.

Recursos disponibles

Una de les aportacions destacades d’aquest procés és la diagnosi elaborada per l’equip d’Alba Sud, que analitza la situació actual del turisme i proposa estratègies per avançar cap a aquest nou paradigma. Aquesta diagnosi està disponible en format virtual per a qui vulgui aprofundir en les reflexions.

Seguim treballant conjuntament per transformar el turisme en un motor de canvi positiu i compromès amb les persones i el territori i esperem, durant el 2025, constituir la comissió sectorial de turisme de la XES.

La sectorial XES d’Educació, Formació i Recerca ja és una realitat

/en ,

El passat 22 de novembre, la Sectorial XES d’Educació, Formació i Recerca va iniciar el seu camí amb una primera trobada plenària que va tenir una gran acollida. Un total de 36 entitats, a més de persones a títol individual, moltes d’elles sòcies de la XES, han sol·licitat participar-hi, destacant especialment l’interès del sector de la recerca.

La reunió fundacional va tenir lloc a la seu del Grup ECOS, on es van consensuar els objectius, el funcionament i es va començar a dissenyar el pla de treball per al 2025. La nova sectorial es proposa ser un espai clau per fomentar la intercooperació, impulsar projectes d’educació i recerca, i visibilitzar les organitzacions de l’ESS vinculades a aquest àmbit.

Si t’interessa sumar-t’hi, contacta amb nosaltres!

Ja pots veure el vídeo resum del Festival FESC’24!

/en , ,

El Festival FESC (Fira d’Economia Solidària de Catalunya) 2024 va omplir el Parc de l’Estació del Nord durant un cap de setmana inoblidable!

Dissabte 19 i diumenge 20 d’octubre de 2024 vam gaudir d’un entorn ple d’activitats, concerts, jocs, actuacions, paradetes, oferta gastronòmica, i molt més, tot mostrant que una alternativa real al capitalisme ja està funcionant i que és per a tothom.

Gràcies a totes les persones que us hi vau apropar i a les entitats i voluntàries que ho vau fer possible!!

Ja pots veure el vídeo resum d’aquests dos dies plens de solidaritat, festa, cultura i transformació

Seguim construint un futur millor, plegades!

Entitats socials i cooperatives denuncien la paralització de nou habitatge social per part de l’Ajuntament de Barcelona

/en , ,
  • Barcelona no ha assignat cap nou solar al conveni ESAL (entitats sense lucre) des de 2022, paralitzant l’habitatge social i cooperatiu. Tots els projectes actuals amb obres en marxa són fruit d’adjudicacions del període 2020-2022.
  • La Xarxa d’Economia Solidària i Habicoop reclamen per carta a l’alcalde Collboni un canvi de rumb en les polítiques d’habitatge.
  • Les entitats rebutgen l’anunci del govern municipal de licitar sòl a empreses mercantils i exigeixen prioritzar la col·laboració entre el sector públic i entitats sense ànim de lucre.

La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), que agrupen més de 500 cooperatives i altres entitats de l’economia social i solidària, han enviat una carta a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per expressar la seva decepció davant la pròrroga tècnica del conveni ESAL (Entitats Socials sense Ànim de Lucre) sense ampliar la dotació de nous solars públics. Aquesta pròrroga té per objectiu donar continuïtat als projectes i obres actualment en marxa a la ciutat, corresponents a solars assignats entre 2020 i 2022. Les entitats alerten que aquesta situació posa en risc el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, clau per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat.

Una reducció dràstica de la col·laboració público-comunitària

El conveni ESAL, signat el 2020 i aprovat pel Consell Municipal sense cap vot en contra, és una eina de col·laboració público-comunitària que complementa l’impuls de l’habitatge públic a Barcelona. Té com a objectiu ampliar el parc d’habitatge assequible amb més de 1.000 habitatges en el menor temps possible, garantint la seva funció social i potenciant-ne la dimensió comunitària. En virtut d’aquest conveni, entre 2020 i 2022, l’Ajuntament va adjudicar 16 solars públics per a la construcció de 600 habitatges socials i cooperatius, previstos per finalitzar abans del 2026.

El conveni destaca pel seu ritme de producció ràpid assegurant que el sòl es manté en mans públiques mitjançant drets de superfície temporals adjudicats a cooperatives i entitats sense ànim de lucre (com ara fundacions que promouen lloguer social). Els habitatges, destinats a persones inscrites al registre d’habitatge protegit, es construeixen amb criteris d’alta eficiència energètica. El conveni exclou promotors privats amb afany de lucre i inclou habitatges amb serveis per a gent gran i espais adaptats per a persones amb discapacitat intel·lectual.

Malgrat els bons resultats, el 2023 i el 2024 no s’ha assignat cap nou solar. Per al 2025, l’Ajuntament preveu adjudicar petits solars que sumaran només 63 habitatges, una xifra insuficient que representa una reducció dràstica al 10% del volum impulsat en el període anterior. Aquesta situació “deixa en via morta un instrument tan eficaç per fer habitatge assequible i per col·laborar amb les entitats socials”, segons denuncien la XES i Habicoop.

L’habitatge cooperatiu a Barcelona: un model emergent, alternativa al mercat especulatiu

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa innovadora i viable al mercat especulatiu. Projectes pioners a tot l’estat com Princesa49 i La Borda, impulsats pel consistori i cooperatives el 2014 i 2015, han consolidat aquest model a Barcelona, amb 125 habitatges repartits en 6 edificis i una previsió de 17 el 2026 gràcies al conveni ESAL. Tot i diferents reconeixements internacionals i el suport del Parlament de Catalunya (Resolució 374/XIV), la manca de nous solars frena l’expansió d’aquest model, que s’està replicant arreu de Catalunya.

La situació és especialment preocupant si es considera que l’Ajuntament preveu delegar la promoció d’habitatge social en promotors amb ànim de lucre. “Aquesta decisió és incoherent quan tenim un sector social i cooperatiu preparat per ampliar el parc d’habitatge assequible i comunitari”, assenyalen les entitats.

A més, les entitats recorden que un estudi recent del Comitè Econòmic i Social Europeu de la UE demana apostar clarament per models com l’habitatge cooperatiu per garantir l’accés assequible a l’habitatge. L’estudi, que posa com a exemple la cooperativa La Borda, a Sants, subratlla la necessitat d’una resposta política paneuropea davant la crisi de l’habitatge.

Les demandes de la XES i Habicoop

Davant aquesta situació, les entitats exigeixen:

1. Prioritzar la col·laboració amb cooperatives i altres entitats sense ànim de lucre davant empreses amb lucre en la producció i gestió d’habitatge social i assequible, i consensuar amb les entitats representatives qualsevol canvi d’aquesta política.

2. Reactivar el conveni ESAL, adjudicant sòl per a almenys 400 habitatges el 2025 per donar compliment al conveni.

3. Acordar una prórroga real del conveni, amb l’objectiu de construir 1.000 nous habitatges més en els pròxims anys, seguint un calendari anual clar.

Les cooperatives i entitats socials de la XES i Habicoop fan una crida a l’Ajuntament per reforçar el dret a l’habitatge a Barcelona, ampliant ràpidament la producció d’habitatge assequible i garantint la continuïtat del conveni ESAL en col·laboració amb les entitats socials.

Els mitjans de comunicació se’n fan ressò