Benvingudes noves sòcies!

Recentment s’han incorporat a la XES noves sòcies que fan créixer el projecte.

Com és habitual, les hi donem la benvinguda:

  • Artijoc (Cardedeu): botiga de jocs i joguines per una educació emancipadora. També compten amb l’obrador de jocs en fusta Puput.
  • Associació Casa Limpia (Barcelona): serveis de cures mitjançant la inserció laboral de supervivents de violències masclistes.
  • Bloc Cooperatiu (Mataró): cooperativa de llogateres de Mataró que procura habitatge de lloguer amb garanties i sense precarietat.
  • Cooperativa popular de venedors ambulants de Barcelona: projecte de creació de la coneguda marca de roba social Top Manta, impulsada pel col·lectiu de manters.
  • Equal Saree (Barcelona): equip d’arquitectura i disseny urbà amb una òptica des dels feminismes.
  • L’Enxarxada (Barcelona): cooperativa de serveis de comunicació ètica orientada a entitats, projectes culturals, acció social i comerç de proximitat.
  • Radical Books (Barcelona): cooperativa cultural que promou projectes com les editorials Manifest Llibres o Verso Libros.

Reserva la data! El 20 i 21 d’octubre t’esperem al Fòrum FESC’23

Com ja sabeu, la FESC es transforma per arribar més lluny!

Reserveu la data per al Fòrum FESC’23, que tindrà lloc el 20 i 21 d’octubre al recinte de la Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu de Barcelona (c/de Sant Adrià, 20).

Hi son convocades totes les entitats i persones que treballeu per i des de l’economia solidària. Serà l’espai intern de la FESC: un entorn de debat, intercooperació, relacions, formació, etc. entre entitats, professionals i persones vinculades a l’economia solidària.

Un espai per gaudir, aprendre, formar-se i fer comunitat!

Les principals activitats del Fòrum són:

DIVENDRES 20

Jornada de Polítiques Públiques
Cites ràpides entre entitats

Trobades internes
Sessió d’Intercooperació
Sopar de l’Economia Solidària i celebració dels 20 anys de la XES

DISSABTE 21

Taules rodones
Cites ràpides entre entitats
Sessió de treball dels continguts del Festival FESC’24
Presentació del Festival  FESC’24
Concert final

Properament s’obriran les inscripcions al Fòrum FESC’23. Estigues atenta!

Publicada la guia ‘Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores dins l’administració pública’

La guia Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores en el àmbit de els cures i de l’Administració Pública és un recull de pràctiques que, a cavall de l’administració pública, l’Economia Social i Solidària (ESS) i la vessant comunitària, representen una inspiració en el camí cap a la democratització de les cures. La guia ha estat fruit d’un treball conjunt entre la Comissió d’Economies Feministes de la XES i la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS).

El propòsit del recull és interpel·lar el personal tècnic i polític de les administracions públiques en el procés de democratització de la cura. Fer evident la responsabilitat que hi tenen i acompanyar-les en el camí d’implementació de polítiques, dispositius i accions en relació amb aquest àmbit. L’objectiu del recull és múltiple: inspirar noves pràctiques, facilitar la feina a les existents i que aquestes es puguin replicar.

La guia recull i analitza diferents iniciatives generades arreu del territori i n’extreu allò que poden ser bones pràctiques i, per tant, elements que poden ser replicats i allò que s’identifica com a potencials riscos, és a dir pràctiques, maneres de fer, etc. que caldria evitar i deixar de reproduir perquè perpetuen, totalment o parcial, justament allò que es vol transformar. Fem aquesta doble anàlisi de bones pràctiques i potencials riscos perquè entenem que si bé totes elles són camins per a la dignificació del treball de cures, vies per a fer emergir aquesta economia, models per garantir una atenció que posi la persona usuària al centre, etc., també és cert que sovint es corre el perill de concebre-les com a processos d’emprenedoria; d’entendre que han d’arribar a l’equilibri econòmic com qualsevol activitat empresarial. Es corre el risc, en definitiva, de voler aplicar els criteris de l’economia convencional i capitalista a projectes que desborden allò que s’entén com a activitat econòmica.

El recull mostra que el vincle entre administració pública, Economia Social i Solidària i Economia Feminista genera pràctiques reals que evidencien que la reorganització de les cures amb corresponsabilitat i resignificació és possible. En recopilem només algunes, que poden servir de far, de guia, d’orientació, d’inspiració en aquest camí cap a societats més justes i democràtiques. I radicalment feministes.

Bones pràctiques i riscos potencials

Hem escollit 19 pràctiques, de tipologia molt variada, des de programes, serveis municipals o autonòmics, passant per eines concretes i activacions de processos comunitaris. A continuació us presentem de manera resumida les bones pràctiques i potencials alertes, que trobareu desgranades i explicades al recull.

Bones pràctiques

  • Entendre i atendre les especificitats del col·lectiu de persones cuidadores.
  • Cuidar qui cuida.
  • La cura com a servei públic. Assumir la responsabilitat que tenim com a administració.
  • Transversalitzar la política a altres àrees o departaments de l’administració.
  • Buscar teixir complicitats amb allò comunitari.
  • Promoure la cura dins de l’Economia Social i Solidària.
  • Canvi de paradigma en l’àmbit social i dins de l’administració.

Riscos potencials

  • Entendre la cura com a emprenedoria.
  • Perpetuar l’estigmatització.
  • Burocratitzar els processos.

Cal continuar aprofundint i investigant sobre què podria significar una gestió público-comunitària de les cures, però també experimentant-ho des de la pràctica, per avaluar què (no) funciona i què (no) es consolida.

Tot plegat, amb un qüestionament constant del sistema que no posa en valor la vida. Amb la defensa de formes d’organització que entenguin la interdependència com la banda sonora que ens acompanyarà al llarg de tota la nostra vida i que no deixarà mai de sonar, amb la seva melodia que demana posar la vida al centre.

I sumar, a aquesta reivindicació, la denúncia constant i incansable d’un sistema patriarcal i racista que, via llei d’estrangeria, entre altres, promou i perpetua l’exclusió i vulneració sistemàtica de drets d’una gran part de la població.

La guia Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores en el àmbit de els cures i de l’Administració Pública s’ha presentat a la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), al Congrés d’Economies Feministes i a la jornada ‘Fent Economia Plural’.

Bon vent i banca nova!

Si vols que les seves pràctiques del teu banc siguin coherents amb els teus valors i encara no ets part de les #FinancesÈtiques, digues ara #BonVentiBancaNova i #CanviaDAires!

La Coordi, de la qual en formem part, s’ha agrupat amb FETS i Opcions per posar-t’ho ben fàcil: al web canvidaires.cat segur que trobaràs respostes a les teves preguntes, com ara:

  • Quin grau de coherència o transparència té el meu banc convencional? Trobaràs aquesta informació a l’escàner de les finances ètiques.
  • Quines opcions d’operativa bancària ètica tinc a Catalunya? A dineretic veuràs una explicació ben clara i detallada.
  • Soc d’una entitat i ens plantegem fer el canvi però no sabem per on començar. No et perdis el web tresoreria transformadora!

Tot això i més, a canviadaires.cat!

Crònica: El FESSrural acosta l’economia solidària i els territoris de muntanya

El 17 de juny el Parc del Riuet de Sort va acollir el 4t Festival de l’Economia Social i Solidària Rural (FESSrural). Des de les 10 del matí i fins les 10 del vespre, un miler de visitants van poder gaudir de les diferents activitats del Festival que aquest any acollia la XES Pirineu i Aran, després que l’esdeveniment hagi visitat la Garrotxa, el Ripollès i l’Empordà.

L’objectiu del festival de celebrar, mostrar i enxarxar projectes transformadors dels territoris rurals va servir també per reivindicar la veu i el saber dels territoris rurals de muntanya. Des dels debats i tallers, fins als espectacles i el mercat de projectes ecosocials, la jornada va servir per entreteixir la cultura i el fer comú del Pirineu amb els principis de l’economia social i solidària.

Un mercat per mostrar les iniciatives rurals transformadores

La jornada va començar amb l’obertura del mercat ecosocial. Més de quaranta parades de productes agroalimentaris de proximitat, artesania, tèxtil, llibres o serveis van mostrar com les petites iniciatives treballen per a una economia transformadora: ja sigui amb l’aposta pel cooperativisme i els projectes col·lectius i comunitaris; ja sigui pel compromís amb el territori i la protecció del medi ambient; ja sigui per l’impuls de projectes artesanals o de recuperació d’oficis tradicionals.

De tot això en són un bon exemple la iniciativa Amalgama que agrupa artesanes del Pallars Jussà i Sobirà; el projecte del Parc al Plat que fomenta la comercialització col·lectiva de productes locals del Parc Natural de l’Alt Pirineu; o la presència de les integrants de la Traça Cultural, que agrupa projectes culturals del Pirineu; totes elles iniciatives presents en el mercat.

A la mostra no hi va faltar la presència d’entitats promotores de l’economia solidària i el cooperativisme, a banda de la XES, que organitza el Festival, hi va ser present l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu, qui va informar les visitants sobre els serveis de suport, projectes de cooperativisme d’habitatge o comunitats energètiques existents al territori. Per la seva banda, La Coordi va portar representants de la banca ètica i del cooperativisme energètic que, al llarg de tot el dia, van resoldre dubtes i atendre persones interessades en fer el canvi des dels serveis convencionals.

En el marc de les activitats relacionades amb el mercat, el FESSrural va acollir també una trobada per a artesanes i petits projectes. A partir de les experiències convidades de La Iera i Territori de Masies, les persones que hi van assistir van poder compartir reptes, donar-se suport i definir un recorregut que les ajudi a enfortir els seus projectes de manera col·lectiva.

Els reptes i els recursos dels territoris de muntanya al centre del debat

L’espai comunal, nom amb què es va batejar l’espai de debats en aquesta edició, va acollir durant tot el dia debats i reflexions sobre les dificultats i les oportunitats que afronta actualment un territori rural amb les especificitats de ser un territori de muntanya.

Al matí es va celebrar una taula territorial sobre sobirania alimentària on productores, consumidores i administració es van trobar per compartir reflexions i proposar vies per a resoldre les dificultats actuals de la producció agroalimentària. A la tarda, la taula ‘Passat, present i futur de lo comunal’, recollia les conclusions de la trobada de comuneres i comuners feta el 10 de juny per reflexionar sobre el present i el futur de les pràctiques comunals.

A més, al migdia, alumnes de l’Institut d’Esterri d’Àneu van presentar el resultat d’un treball col·lectiu que analitza la despoblació en els diferents municipis del Pallars Sobirà. L’espai de debat va tancar amb una presentació sobre les problemàtiques de la ramaderia de muntanya on van participar Ester Soto, gerent de la Cooperativa Agrària i Ramadera de Sort, Vanesa Freixa, membre del grup de treball de ramaderia extensiva i ramadera del Pallars, i Ramón Font, ramader de Brunec.

Com construir la sobirania alimentària a la muntanya

Una dels debats principals que es va voler abordar especialment en aquesta edició va ser la construcció de la sobirania alimentària a la muntanya. A la taula hi van participar Xavi Farré, productor de poma ecològica de la Ribagorça, Nani Moré de l’Associació Menjadors Escolars Ecològics, Assumpta Codinachs, del projecte de ramaderia ecològica Brunec, i Aleix Aytés del Cafè Pessets de Sort.

Entre totes van plantejar diversos dels reptes que afronten tant les productores com les consumidores: des de la turistificació de l’agricultura i la ramaderia fins a la manca de suport de les administracions passant per la complexitat de treballar per la sobirania alimentària en un territori quan a Catalunya ni tan sols es produeixen alguns dels productes de consum més habitual. Alhora, es va posar en valor el reconeixement que els productes del Pirineu van guanyant com a productes de qualitat i iniciatives que potencien aquesta mirada.

La taula va acabar amb una bateria de propostes en els diferents àmbits: per una banda, propostes d’enxarxament i treball col·lectiu de les productores per fer pressió, compartir infraestructures o circuits distribució i de suport; per una altra, la necessitat que les administracions apostin pels principis de la sobirania alimentària en les polítiques i en la compra pública; i per últim, que tots els agents contribueixin amb el seu consum i activisme a defensar i promocionar el consum de proximitat i sostenible.

El fer comú i els comunals, història i futur del Pirineu

La pràctica del fer comú i els recursos comunals va ser des de l’inici uns dels àmbits d’interès d’aquesta edició del FESSrural i per això han tingut un especial protagonisme amb la celebració d’una jornada prèvia. El 10 de juny, en el marc de les activitats de la Fira de l’Ovella Aranesa d’Arrós de Cardós, es van organitzar dues activitats al voltant d’aquest tema.

Al matí, conjuntament amb el Projecte Boscos i amb el suport de professorat i alumnat del Gremi de Margers de Catalunya, es va dur a terme una jornada de fer comú treballant en la reconstrucció de murs de pedra seca dels pobles d’Arrós de Cardós i Benante. La quinzena d’assistents van poder aprendre i posar en pràctica aquestes tècniques de construcció i participar, de primera mà, d’una jornada de fer comú que posa el treball col·lectiu al servei de tot el veïnat.

A la tarda es va fer una trobada amb comuners i comuneres de diversos pobles del Pallars Sobirà i Jussà. Amb la dinamització de Federica Ravera, del projecte Rerurp, es va anar construint conjuntament un relat sobre la memòria dels comunals des d’abans de la Guerra Civil i fins l’actualitat. Les participants van recordar pràctiques vistes i sentides a les generacions anteriors i alhora van contrastar les particularitats dels seus usos a les diverses valls.

Amb l’avanç del relat, van constatar com els recursos comunals s’han anat afeblint ja sigui per la pressió dels usos individuals, el fet que s’hagi deixat la gestió en mans de l’administració o la davallada de la visió col·lectiva en la societat en general. Aquest últim aspecte es va considerar una de les claus a l’hora de recuperar els comunals com a eina per enfortir els territoris rurals.

Amb les conclusions d’aquesta jornada es va començar a construir un arc del temps que va continuar en la taula sobre fer comú del dissabte 17 en el marc del FESSrural. En aquest espai hi van participar Oriol Beltran, del grup de recerca Rerurp, Marc Borrell, de l’Institut pel Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Pol Font, del projecte Reconstruir el Comunal i Alba Hierro, de la Fundació Emprius.

En una primera part més expositiva de la taula, els ponents van aportar diverses idees: per una banda, la diversitat de pràctiques comunals del Pirineu i el seu potencial; també la necessitat de no idealitzar les pràctiques comunals, que no estaven lliures de jerarquies o influència patriarcal; per altra banda, com l’Estat ha funcionat com un agent que ha anat debilitant el comunal i ha passat els béns comunals a mans privades o públiques.

En la taula van sorgir també propostes per a la gestió del comunal, des de la creació d’una figura intermitja entre usuaris i municipi, fins a la proposta de compra de terres i béns per posar al servei del comú de la Fundació Emprius. La segona part d’aquesta taula va consistir en una dinàmica de reflexió col·lectiva que va acabar de tancar l’arc del temps.

Un espai per celebrar i gaudir de la cultura local

Al llarg de tot el dia, diverses presentacions, espectacles i tallers van servir també per mostrar projectes culturals i educatius locals. El matí va començar amb un taller sobre llavors i conservació de varietats locals de la mà d’Eixarcolant i l’associació Esboïga.

Les activitats van continuar al migdia amb un taller de danses folk dinamitzat per Pallars en Folk on van participar una vintena de persones. Just després el concert del grup de folk-jazz Sorguen va animar les dansaires a seguir practicant les danses apreses, mentre a l’ombra del Parc del Riuet altres persones escoltaven el concert. L’hora de dinar va estar acompanyada per la música de Ruralists Sound Selektors mentre les visitants gaudien de propostes locals de menjar i beure de Brunec, Les Guixes, Cims Beer i Aran de Terra.

A la tarda, Miquel i Carla de les llibreries El Refugi i la Lluerna, i Maria del Taller Tartera van presentar davant d’una cinquantena de persones la iniciativa la Traça Cultural. Una eina per visibilitzar projectes culturals i alhora facilitar la gestió conjunta de les seves propostes. No podia faltar durant tot el dia la presència de l’Esperanceta de casa Gassia, que va estar animant el mercat ecosocial i a última hora de la tarda va portar el seu cabaret pagès sota la carpa de l’espai festa per protegir-lo de la pluja. Per aquesta mateixa raó el concert de l’artista de la Seu d’Urgell Arnau Obiols es va traslladar al cinema del poliesportiu de Sort.

La canalla va tenir també el seu espai durant el festival. Al matí van poder gaudir dels jocs i cabanes de Baraka. A la tarda, Cel Contacontes va portar-hi les seves narracions amb mirada feminista i LGTBIQ+ i després van poder continuar jugant amb els jocs de fusta d’Amaia.

L’espai del FESSrural va acollir també dues petites exposicions: per una banda la instal·lació Art al Cub del Taller Tartera on mostren projectes del seu taller. Per altra banda, l’exposició de fotografies de dones i persones trans artesanes de l’artista Elvis va estar visible durant tot el dia a l’espai comunal.

Una experiència per articular l’economia social i solidària rural

Una de les raons d’existir principals del FESSrural és l’enxarxament de projectes transformadors dels territoris rurals. Des l’organització fins a la pròpia jornada ha estat un punt de trobada, connexió i construcció de complicitats, tant per a les assistents com per a les organitzadores.

Durant el festival, més de 70 iniciatives van estar presents en els diferents espais amb la possibilitat de trobar-se, compartir idees i reptes, donar-se suport i ampliar i enfortir la xarxa de connexions amb altres projectes. Tant des de la informalitat com a través dels espais de debat o la trobada d’artesanes i petites productores, la jornada va servir a moltes de les assistents per establir contactes i ampliar la mirada sobre la seva activitat o el seu territori.

Més enllà de la jornada, la pròpia organització del festival ha estat una oportunitat per teixir complicitats. En un territori dispers com el del Pirineu i Aran (que abasta la Cerdanya, l’Alt Urgell, els Pallars Sobirà i Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran) i amb una població que sovint queda separada per la bretxa entre persones autòctones i forasteres, el treball col·lectiu ha servit com a pretext per a la coneixença mútua i la creació de vincles més enllà de la distància geogràfica o social.

De rerefons, tot aquest treball comú que es va compartint d’una edició del festival a una altra és una eina per articular les iniciatives de l’economia social i solidària de tot l’àmbit rural. Mica en mica, es crea un espai d’enriquiment mutu, es potencia la veu dels territoris rurals com a protagonistes de les propostes transformadores i obre camins per atacar conjuntament els reptes clau per futur.

Presentació de l’informe ‘Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores dins l’administració pública’

El document, elaborat per la Comissió d’Economies Feministes de la XES i la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), es presentarà en el marc de la jornada “Fent economia plural”, organitzada per l’Observatori de Coòpolis i amb la col·laboració amb la XES i la Xarxa d’Espais Comunitaris de la XES, que tindrà lloc el dijous 29 de juny a la Nau Bostik de 10 a 14.30h.

La presentació serà a càrrec de Mireia Bosch, de la Comissió d’Economies Feministes de la XES.

A continuació podeu trobar tota la informació de la jornada.

Jornada: Fent economia plural, cap a una democràcia comunal. Pràctiques Público-Cooperatives-Comunitàries

El proper 29 de juny des de l’Observatori de Coòpolis organitzen, en col·laboració amb la XES i la XEC, les jornades ‘Fent Economia Plural, cap a una Democràcia Comunal. Pràctiques Público-Cooperatives-Comunitàries’ a la Nau Bostik.

L’objectiu principal de les jornades és contribuir a la visibilització de tot un seguit d’experiències de gestió comunitària com a exemples pràctics que inspirin la creació d’un nou marc de gestió dels serveis i béns públics. Davant del risc de privatització dels recursos que comporta l’actual col·laboració público-privada és necessari construir noves formes d’institucionalitat i d’administració dels recursos comuns, que ens permetin avançar cap a l’articulació d’una democràcia comunal.

Des de fa uns anys, a Barcelona i arreu, ja existeixen experiències locals de pràctiques públiques, cooperatives i comunitàries de recursos i serveis -treballs de cures i de tota mena d’equipaments, béns i serveis comunitaris- que, mitjançant formules mixtes d’economia plural, administren i gestionen les necessitats col·lectives i comunitàries del territori, evitant-ne la privatització i l’extracció de lucre, i garantint la gestió equitativa i democràtica dels recursos des de les pròpies instàncies comunitàries.

La proposta de la trobada

Al llarg de la jornada, s’analitzaran les característiques i l’emergència d’aquest nou marc de gestió, -potencialitats, fortaleses i reptes- com un envit a la societat en general i a les administracions en particular a implementar  experiències de referència en aquest àmbit i al desenvolupament d’eines (de gestió, financeres, de tinença i us) de potenciació d’un marc que potenciï aquestes pràctiques i ens porti al perfeccionament dels sistemes de gestió actuals.

Durant el matí es presentaran dos informes de recerca: primer, un informe, realitzat per la XES, sobre la realitat dels circuits i treballs de cures a la ciutat de Barcelona, i posteriorment, l’informe “Fent Economia plural. 10 casos rellevants de col·laboracions público-cooperatives-comunitàries” realitzat per La Idra Cooperativa en el marc de treball de l’Observatori de Coòpolis durant el 2022.

Tot i la heterogeneïtat intrínseca de la seva naturalesa, aquests projectes comparteixen la combinació de formes d’economia plural en la seva gestió quotidiana, això és, l’alternància de relacions i pràctiques provinents de l’economia de mercat convencional, de l’economia redistributiva de l’estat i de les relacions econòmiques de reciprocitat del teixit comunitari. El reconeixement i diferenciació d’aquestes fonts diverses de finançament van estrictament relacionades amb formes de gestió concretes (convenis, cessions, licitacions…), moltes vegades pautades ad hoc en funció de la correlació de forces en pugna. El reconeixement d’aquesta pluralitat econòmica també pot ajudar a discernir i reconèixer l’activitat reproductiva essencial i necessària darrera qualsevol activitat productiva. Ara bé, si es volen generalitzar aquest tipus d’exepriències arreu és fonamental generar marcs jurídics ben delimitats i definits per protegir tant el caràcter públic dels equipaments i serveis que s’ofereixen, com la pròpia viabilitat del projecte.

Durant tota la jornada seran les pròpies experiències comunitàries, especialment convidades per l’ocasió, junt amb les xarxes ja existents al territori (XES i XEC), les que disposaran d’un espai propi de treball i de reflexió, per començar a construir i compartir un full de ruta conjunta que permeti transitar des de l’aïllament o exepcionalitat de cada experiència concreta fins a la generalització.

PROGRAMA

10h – Benvinguda i presentació, a càrrec de l’Observatori de Coòpolis.

10:10h – Conversatori ‘Cap a una democràcia comunal: sobre la relació entre economia plural i la gestió público-comunitària i cooperativa’. Presenta Mauro Castro (Observatori Coòpolis – Institut de Recerca Urbana de Barcelona IDRA). Amb la participació de Mariona Soler (Xarxa d’Espais Comunitaris – XEC), Víctor Giménez (Xarxes Locals d’Economia Solidària de Barcelona) i Ivan Miró (Coòpolis – La Ciutat Invisible).

11h – Presentació de l’informe ‘Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores dins l’administració pública’, a càrrec de Mireia Bosch de la Comissió d’Economies Feministes de la XES.

12h – Pausa i esmorzar. 

12:30h – Presentació de l’informe “Fent economia plural. 10 casos rellevants de col·laboracions público-cooperatives-comunitàries” a càrrec de Laia Forné i Rubén Martínez de l’Institut de Rercerca Urbana de Barcelona – IDRA.

13:30h – Autodiagnosi de les pràctiques público-cooperatives comunitàries, amb projectes i espais comunitaris convidats. 

14:30h – Tancament de la jornada.

Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores dins de l’administració pública


La guia Democratització i corresponsabilitat de les cures. Pràctiques inspiradores en el àmbit de els cures i de l’Administració Pública és un recull de pràctiques que, a cavall de l’administració pública, l’Economia Social i Solidària (ESS) i el vessant comunitari, representen una inspiració en el camí cap a la democratització de les cures.

DESCARREGA LA GUIA

Aquesta Guia és fruit de la creació d’un grup de treball en el marc de la Comissió d’Economies Feministes de la XES per generar incidència política en matèria de democratització de les cures, el qual es va engegar després del procés de redacció del llibre “Economia Solidària i Feminista. Pràctiques inspiradores que fan saltar les costures”. D’aquest grup de treball en sorgí el desig i, alhora, es detectà la necessitat d’elaborar un recull de iniciatives que, a cavall de l’administració pública, l’Economia Social i Solidària (ESS) i el vessant comunitari, representen una inspiració en el camí cap a la democratització de les cures.

Alhora, en un moment en què cada vegada hi ha més voluntat política d’incidir en el sector de les cures i de la corresponsabilitat, amb aquest recull ens proposem alertar de potencials riscos que hem detectat durant l’anàlisi. A mesura que hem avançat en el procés i hem entrat en profunditat en les iniciatives, ens hem adonat de potencials amenaces quan impulsem la creació d’iniciatives socioeconòmiques destinades a la provisió de cures i a satisfer de manera cooperativitzada la necessitat de cura individual i col·lectiva. Si bé són camins per a la dignificació del treball de cures, vies per a fer emergir aquesta economia, models per garantir una atenció que posi la persona usuària al centre, etc., també és cert que correm el perill de concebre-les com a processos d’emprenedoria; d’entendre que han d’arribar a l’equilibri econòmic com qualsevol activitat empresarial. Es corre el risc, en definitiva, de voler aplicar els criteris de l’economia convencional a projectes que desborden allò que s’entén com a activitat econòmica. És, d’aquesta manera, que hi ha el perill de produir les mateixes dinàmiques de desigualtat i de precarització que es generen des de l’economia i el mercat capitalista.

Les iniciatives que recollim en aquesta guia tenen en comú la imbricació entre administració pública i Economia Social i Solidària, entre política pública i teixit comunitari. Això ens sembla especialment interessant i posa de manifest fins a quin punt les iniciatives que es despleguen en la línia de democratització i resignificació de les cures tenen major sentit quan es desenvolupen i s’apropien de les pràctiques que caracteritzen l’ESS.

En la mateixa línia, es fa evident el necessari diàleg entre l’ESS i l’Economia Feminista per assegurar la sostenibilitat de les vides. És quan convergeixen que hi pot haver un qüestionament profund de les lògiques de benefici econòmic i rendiment del sistema econòmic hegemònic, buscant maneres sostenibles de resoldre i satisfer les necessitats (entès aquí, el concepte de sostenibilitat amb relació a les pròpies vides i de l’entorn).

Seguint aquest fil, entenem que un projecte de l’ESS considerat realment transformador i que integri també la mirada de l’Economia Feminista ha de permetre a les persones que l’integren compatibilitzar l’esfera productiva amb la reproductiva. És a dir, ha de fer compatible la responsabilitat dins del projecte amb les responsabilitats familiars i altres, i, alhora, ha de tenir en compte que el capital relacional que, a priori, té cadascuna de les seves components, pot ser un element de generació de desigualtat o de dificultat en l’accés.

En darrer lloc, volem assenyalar el fet que les iniciatives que es generen en aquest marc aconsegueixen superar l’actual model de provisió de cures. Alguns dels trets que identifiquem en els dispositius que es generen són:

  1. Horitzontalitat i democratització del funcionament i la presa de decisions.
  2. Caràcter comunitari.
  3. Resposta davant la precarització del sector, amb la conseqüent dignificació de les condicions de treball.
  4. Centralitat de la persona cuidadora i de la persona cuidada.
  5. Processos compartits entre administració pública i entitats de l’ESS.
  6. Corresponsabilitat en la generació de dispositius.

Propostes per conèixer la pagesia transformadora

A Pam a Pam trobaràs iniciatives que produeixen, recol·lecten o elaboren aliments de forma respectuosa amb el territori i les persones. No només contribueixen a la sostenibilitat i al desenvolupament local, sinó que organitzen activitats per conèixer la cultura pagesa i gastronòmica de casa nostra. N’hi ha per a tots els gustos:

Activitats en granges, finques agrícoles ecològiques, formatgeries, obradors, molins, molls de pesca

Girona
El Molí del Perera a La Vall d’en Bas, fan visites al molí fariner hidràulic del segle XVIII, que és l’únic de la Vall d’en Bas que està en funcionament i també visita a l’obrador i tast de formatges.
Formatges del Pujol-Orra a Les Llosses, ofereixen visites guiades a la seva formatgeria i també tallers d’elaboració de formatge.
Biodrissa a Campllong, la visita inclou tallers i tast per conèixer el projecte i la producció agrària ecològica amb un recorregut per l’horta, les pomeres, l’aula hivernacle, el compostatge i els boscos.
La Mimosa  a Monells, ofereixen visites etnobotàniques al camp on tenen el cultiu d’herbes aromàtiques i medicinals amb més de 80 espècies diferents.
Mas Castanyer a Sant Feliu de Pallerols, es pot visitar i acompanyar en tasques com alimentar les gallines, ovelles i alpaques, obrir els animals perquè pasturin, recollir els ous i visitar l’obrador on els encaixen.
Mas la Coromina a La Vall d’en Bas, obren les portes de la seva granja ecològica per mostrar el cicle dels camps, de les vaques i degustar la llet i els productes que se’n deriven que elaboren artesanalment.
Pasturabosc a Vilopriu, està oberta a rebre visites al corral de les cabres i a la formatgeria amb la possibilitat de fer tastos, per a grups de mínim 10 persones.
Som Formatgers a Ripoll, fan tastets de formatges a diversos espais del Ripollès, acompanyats de maridatge, visita i àpat; també imparteixen tallers i cursos per endinsar-vos al món formatger català.

Tarragona i Terres de l’Ebre
Aviat a l’Almadrava, ofereix visites a famílies a la granja ecològica els pollastres autòctons, acaben amb un tast de les croquetes casolanes dels seus pollastres i del seu oli ecològic.
Corremarges a Passanant i Belltall,fan passejades etnobotàniques de descoberta de les plantes de l’entorn, tallers de cuina silvestre i tast de productes artesans de les xarxes de petites productores de proximitat.
Fleca l’Aresta a anta Coloma de Queralt, fan tallers de pa on es pot veure i fer tot el procés d’elaboració artesana d’un pa ecològic amb llevat mare i aprendre a utilitzar les varietats tradicionals de cereals.
L’Hort de la Sínia a Tarragona, horts ecològics d’autoconsum que fan visites guiades per descobrir les hortalisses, les plantes aromàtiques, les medicinals i les silvestres comestibles de l’entorn.
Menjamiques a Bràfim, ofereixen tallers de cuina específics i es poden fer visites amb tast al seu obrador de processats de garrofa, dolç d’ametlla i avellana.
Permacultura Penyaflor a Aldover, ofereix visites guiades de la finca amb possible degustació d’oli i/o pràctica de bioconstrucció (marge de pedra o fang i palla).
Riet Vell a Amposta, aquesta finca d’arròs ecològic acull visites guiades i activitats de descoberta de la natura de SEO/Birdlife relacionades amb la Reserva Ornitològica de Riet Vell.

Catalunya Central
Castanya de Viladrau, acompanyen una visita als castanyers centenaris amb la degustació de les seves castanyes i amb un sortit d’elaborats de castanya formatge, melmelada, cervesa i licor.
Col·lectiu Eixarcolant a Jorba, organitzen sortides d’etnobotànica, tastets de plantes oblidades i  tallers de begudes, jardineria o agricultura. El seu hort i el forn de llenya estan oberts a qui el vulgui veure.
Ecomercaderet a Santa Margarida de Montbui, està obert a rebre visites els dissabtes al matí per veure les vaques i la munyida, portar la llet a l’obrador, acompanyar a la pastura o provar algun gelat.
Granja Cal Parès i Associació Aliment Humà a Copons, proposa dues activitats: la “pastura amb cabretes” i la “tasta la granja”, que inclou el tast d’alguns productes de temporada d’aquesta granja ecològica.
Olis Migjorn a Navàs, ofereixen una explicació del procés de l’oli, una visita al molí o les oliveres, o una sessió formativa per a fer una primera aproximació al món de l’oli d’oliva verge extra per saber-lo escollir.

Lleida
Aubagueta a Biosca, als matins ofereixen visites a la seva granja i un tast dels seus formatges ecològics de cabra.
Fundació Casa Dalmases a Cervera, tenen un Tap Room on fan degustació dels seus productes: cerveses, xocolata, torrons i cremes; està obert al públic tots els divendres i els dissabtes de 18 a 22 h.
Olicatessen a Els Torms, programen activitats diverses segons l’època: visites, tallers, tasts i molt més per apropar-se a la cultura de l’oli.

Barcelona
Cap a Mar a Barcelona, fa divulgació i promoció del sector marítim i pesquer de la ciutat amb rutes pel moll on s’acompanya el dia a dia de la pesca al port i es va a la subhasta.
La Klosca CET a Mataró, proposen un passeig per la seva granja avícola on expliquen el funcionament de producció ecològica i què és un Centre Especial de Treball.
Sències Can Girona a Sitges, programen sortides acompanyant al pastor d’ovelles, tastos de productes de la finca ecològica i la comarca i activitats amb cavalls.

Alt Pirineu
La Trumferia a Fontanals de Cerdanya, té l’Espai d’Aperitiu Rural: un espai obert per conèixer com cultiven les seves patates ecològiques, ajudar a collir-les i tastar-les acompanyades d’altres productes de la terra.
Formatgeria Mas d’Eroles a Ribera d’Urgellet, els dissabtes al matí fan visites a l’obrador i tast o plats dels seus formatges o plats amb formatge (torrades al forn, raclette, aligot, fondue,….).
Formatgeria de Montmelús a Ger, es poden fer visites guiades a la granja ecològica on veure el ramat, les instal·lacions i el sistema d’energies renovables, acaba amb un tast de formatges.

Visites i tastos a cellers de vins i projectes que elaboren cerveses o licors artesans

Girona
BdeGust Beer a Caldes de Malavella, organitzen degustacions de cervesa i visites al seu camp de llúpol els dissabtes a la tarda. Les places volen!
Doskiwis Brewing  a Rupià, al mateix edifici on tenen la fàbrica hi ha un espai de tast, on es pot degustar les seves cerveses o fer un tast guiat si es volen provar totes, a vegades també obren l’obrador.
La Sobirana Cooperativa a Santa Coloma de Farners, ofereix quatre activitats: tast maridat de ratafies, taller d’elaboració de ratafia (juny i juliol), visita a l’obrador i ruta per l’univers de la ratafia.
La Vinyeta a Mollet de Peralada, entre les experiències que proposen hi ha la visita guiada i tast de vins, l’esmorzar o pícnic entre vinyes, el veler i tast d’ampolles submergides, el sopar musical, etc.
Rim – vins i vinyes d’en Jordi Esteve a Rabós, fan visites obertes a les vinyes i el celler amb tast de vins, embotits casolans i formatges locals, tot parlant del passat, present i futur de l’Albera.
Sidreria Mooma a Palau-sator, durant tot l’any es pot fer una visita per conèixer l’elaboració de la sidra i acabar o bé amb un tast dels seus productes o bé amb un menú de maridatge.

Lleida
Celler Matallonga a Fulleda, ofereixen activitats enoturístiques amb visites al celler i a les vinyes, rutes a peu o amb bicicleta, activitats culturals i maridatges del seu vi amb productes de proximitat.
Celler Petit Duran a Maldà, proposen experiències d’enoturisme i d’oleoturisme: tast de vins ecològics en mig de les vinyes centenàries, tast a cegues, maridatges i visites al celler o al molí d’oli.
Cerveseria Matoll a Belianes, tenen tres propostes: visita amb aperitiu cerveser, visita i maridatge de temporada i la Gastro Matoll Experience que inclou també tast de cerveses i un dinar.
Fundació Casa Dalmases a Cervera, tenen un Tap Room on fan degustació dels seus productes: cerveses, xocolata, torrons i cremes. Està obert al públic tots els divendres i els dissabtes de 18 a 22 h.
Lo vilot Farm Brewery a Almacelles, els vespres d’estiu fan visites a l’obrador, la malteria i els camps de conreu. Acaben amb un tast de les seves cerveses ecològiques amb altres productes de proximitat.
Tres Cadires a Arbeca, fan degustacions dels seus licors, que poden anar acompanyades d’un maridatge de productes de la zona o de formatges artesans, també tastos de vermuts o tallers d’elaboració de vi de nous.

Camp de Tarragona
DascaVives a Valls, fan visites al seu celler ecològic on expliquem el mètode de cultiu biodinàmic, l’elaboració respectuosa dels vins i fan un tast dels seus productes: vi, most, oli i fruits secs.
Cervesa Ninkasí a l’Ermita de Les Borges del Camp, aquestes artesanes cerveseres reben la gent per prendre una cervesa envoltada de natura i serenitat.

Catalunya Central
Cervesa la Pirata a Súria, organitzen visites guiades i tastos cada mes, a banda, els divendres i dissabtes de 18 a 24 obren el Taproom, la zona de degustació de la mateixa fàbrica.

Barcelona
Celler Talcomraja a Arenys de Munt, proposen visites de 3 h a la vinya i al celler de vins naturals que inclouen una degustació dels seus vins i de productes locals.

Si voleu fer una visita completa a la zona on estigueu, hem fet un recull d’allotjaments; sempre en projectes de l’economia social i solidària que han complert els criteris de l’ESS de Pam a Pam.

L’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial es constitueix el 6 de juliol a Barcelona

Fruit del treball realitzat els mesos previs i durant el Fòrum per la Transició Ecosocial, celebrat els dies 23 i 24 de febrer a Barcelona, els col·lectius i entitats impulsores han valorat els resultats i han analitzat el moment durant els darrers mesos. Aquesta reflexió els ha portat a proposar la creació de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, que es constitueix el dijous 6 de juliol, de 17 h. a 20:30, a la Nau Bostik de Barcelona (Ferran Turné, 1-11).

Aquest espai polític pretén ser una eina d’articulació i d’incidència pública per a l’impuls d’una transició ecològica justa, democràtica i ecofeminista. Les inscripcions per participar en la trobada constitutiva estan obertes a través d’un formulari.

De manera molt resumida, aquest nou espai polític persegueix 5 grans objectius:

  • Ser una veu en el debat públic sobre la transició ecosocial, fer incidència política i generar un relat atractiu sobre la transició.
  • Desenvolupar un programa polític compartit a partir del manifest i dels 17 blocs temàtics presentats al Fòrum, i cohesionar els moviments socials al voltant d’una visió comuna de transició ecosocial.
  • Afavorir processos de transició ecosocial des de l’àmbit local, mitjançant la creació d’Assemblees Locals per la Transició Ecosocial.
  • Afavorir la coordinació estratègica entre totes les lluites de resistència per acordar dates i mobilitzacions clau, i evitar duplicitats.
  • Fer seguiment i recolzar el desplegament d’accions derivades dels 5 eixos de treball del Fòrum i de les organitzacions i entitats membres de l’Assemblea.

A la trobada del 6 de juliol, es debatrà i s’aprofundirà millor en aquests 5 objectius i es posarà l’Assemblea en marxa.

ConversESS sobre gestió cultural

Xerrada sobre organització d’esdeveniments musicals en el marc de l’economia solidària

El pròxim 14 de juny a les 18.30h, La XES Vegueria Penedès us convoca a participar de la segona edició del ConversESS. Aquesta vegada en un entorn idíl·lic, al Molí XIC de Torrelavit. 

Aquest espai és una antiga fàbrica de paper al costat del riu que ara acull un espai comunitari multidisciplinari i internacional de creació i difusió artística. 

En aquest bon ambient i en el marc de La Quinzena de Coopsetània, us convidem primer de tot a conèixer els projectes que hi resideixen avui dia, molts d’ells proveïdors directes de produccions musicals i esdeveniments.

Després d’aquesta presentació, coneixerem el Festival El Tingladu, organitzat per l’entitat cultural i festiva Can Pistraus de Vilanova i la Geltrú, sense ànim de lucre i que compta amb la col·laboració de més de 200 voluntaris. Apostant des dels inicis per l’autogestió, la recuperació de l’espai públic, la cultura accessible i la promoció de la cultura catalana.

Finalment, amenitzarem aquest espai amb un tast de les Cerveses XIC, que té l’obrador dins del mateix Molí.

Si organitzes o vols organitzar esdeveniments culturals amb perspectiva d’economia social, no et pots perdre aquesta trobada!

Edifici Papereria Creix, 1, 08775 Torrelavit, Barcelona