L’AESCAT proposa un pacte de país per impulsar una Economia per la Vida

/en

L’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), de la qual en som impulsores com a Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, ha presentat un manifest que defensa la necessitat d’impulsar i consensuar un Nou Model Econòmic per Catalunya basat en una economia plural i transformadora per fer front al context d’emergència sanitària, social, econòmica actual. El document denuncia que «les acumulacions d’emergències dels darrers anys afegides a les que estem patint actualment -sanitària, climàtica, social, econòmica- fan insostenible la continuïtat de les polítiques socioeconòmiques poc orientades a l’interès general».

El Pacte per Una Economia per la Vida defensa un model «dirigit a satisfer equitativament les necessitats econòmiques, socials i culturals del conjunt del país; a proporcionar salut, renda, cures, habitatge, alimentació, educació, proveïments energètics i protecció social de forma universal; a garantir el conjunt de béns i serveis necessaris per la reproducció social i la dignitat de la vida». En aquest sentit, fa una crida a tots els agents socioeconòmics catalans per impulsar aquesta eina: al conjunt de l’economia social i solidària, al sindicalisme, al municipalisme, als moviments socials i veïnals, a les organitzacions d’autònoms, a les petites i mitjanes empreses, a les forces polítiques, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat.

Ara l’AESCAT inicia una campanya d’adhesions individuals, d’organitzacions i de col·lectius al manifest a través del seu lloc web que s’estendrà fins al final del mes de juliol. Un cop tancades les adhesions, serà el moment de definir col·lectivament el contingut del Pacte, de manera que totes les organitzacions, moviments i agents socials que s’hi hagin adherit tindran l’oportunitat d’aportar-hi.

L’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) és una organització sense afany de lucre i de quart nivell que agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya.

L’AESCAT aglutina a 7.422 organitzacions, 139.202 persones treballadores, una base social de 2,5 milions de persones (socis cooperativistes, socis d’entitats, mutualistes…), i suposa una facturació de 7.853 milions d’euros.

Així serà la FESC2020: ja tenim cartell, lema i dates

/en ,

La novena edició de la Fira d’Economia Solidària arriba carregada de novetats! La més important: enguany la fira serà virtual!

El 2020 ens ha portat una pandèmia mundial amb conseqüències socials, vitals i econòmiques tràgiques i restrictives. En ple confinament, amb la incertesa de la realitat social i sanitària que ens trobaríem a la propera tardor, la plenària de la FESC va prendre la decisió de virtualitzar la fira. Així que… com serà la FESC 2020?

  • Durarà un mes! Apunta les dates i fes espai a la teva agenda: del 23 d’octubre al 22 de novembre!
  • Visibilitzarem i oferirem nous serveis a les expositores: estem invertint en un web interactiu que permeti una experiència de passeig per les iniciatives de tots els sectors econòmics, i sobretot, un espai per a cada expositora on hi podrà penjar fotos de productes i serveis, vídeos de presentació i una secció específica d’ofertes durant la FESC. S’oferirà la possibilitats de fer visites acompanyades virtualment segons itineraris durant el cap de setmana tradicional de la FESC, el 24 i 25 d’octubre.
  • Divulgarem coneixements i reflexions sobre l’ESS: s’amplia el període a un mes, per oferir continguts a públics diferents, sense sobresaturar ni solapar programació. El primer cap de setmana, el de clausura i a l’intermig, si les mesures sanitàries ho permeten, s’oferiran activitats de taules rodones, musicals i escèniques amb un petit aforament i retransmissió en directe a través del web.
  • Reduirem la petjada ecològica: ja des de l’edició passada treballem amb la comissió d’ecologia de la XES per tal de minimitzar l’impacte ambiental de la Fira. Enguany, donades les circumstàncies, podrem gaudir de ponents internacionals sense cremar CO2.
  • Continuarem treballant la intercooperació: el nou web incorporarà un espai virtual d’ofertes i demandes per facilitar intercanvis pràctics entre organitzacions.

Volem Aire FESC!

Avui també llancem el nou cartell i lema de la fira: Volem Aire FESC! Desprès d’uns mesos de confinament i de molts anys de capitalisme, us volem animar a obrir la finestra i deixar-vos sacsejar per una sensació de renovació, d’oportunitat i de canvi ecosocial. Un vent que ens permeti construir i viure en un món millor! El cartell ha estat dissenyat, un any més, per la cooperativa l’Apòstrof.

Trobareu tots els materials gràfics al nostre web. Us animem a compartir-lo a les vostres xarxes!

Tens una proposta d’activitat?

També hem obert ja el formulari de propostes d’activitats per al programa oficial de la fira. Enguany us demanem propostes per a donar a conèixer quins projectes, eines, mecanismes, etc. s’estan desenvolupant en l’entorn de l’economia solidària que incorporin la perspectiva ecològica per tal de donar resposta a la crisi climàtica i socioambiental que afrontem. Totes les accions seran en format virtual i les necessitats tècniques s’han de pensar en aquest sentit: les activitats es projectaran a partir de la pantalla de l’ordinador que cada usuària té a casa i tothom les podrà veure en directe o en diferit. Estem estudiant la possibilitat de poder tenir públic en algunes accions si la realitat i les mesures sanitàries ho permeten.

Degut a la reducció en el contingut de la fira d’enguany, només acceptarem una proposta per entitat. Per això, us animem a intercooperar i tindrem en compte especialment aquelles propostes en aliança amb altres entitats i actors propers a l’ESS. Aquests són els eixos de la fira d’enguany:

  • Producció: temes enfocats des de la perspectiva de les productores (productes i serveis dels sectors econòmics primari, secundari, terciari, temes de gestió, etc.)
  • Consum: temes enfocats des de la perspectiva de les consumidores (habitatge, energia, mobilitat, alimentació, tèxtil, consum responsable, finances ètiques, cooperatives de consum, salut, etc.)
  • Reproductiu: temes relacionats amb la sostenibilitat de la vida i les cures, feminització de la gestió, ecofeminisme, etc.
  • Campanyes i mobilitzacions: temes relacionats amb drets humans, lluites ecologistes, justícia social, sostenibilitat i canvi de valors.
  • Allò públic i allò comú: temes que tractin necessitats per a la transició ecosocial que podem resoldre sense passar pel mercat, allò públic i allò comú: polítiques públiques, gestió comunitària, comuns (naturals, digitals,…)
  • Altres: tot allò no inclòs als altres àmbits i relacionat amb la temàtica d’enguany.

És el moment d’accelerar la transició a sistemes alimentaris locals i sostenibles

/en ,
Durant el confinament per la COVID-19, el volum de compra a través de Circuits Curts de Comercialització (CCC) i canals de venda directa s’ha incrementat. Les autores posen en valor la gran diversitat d’iniciatives d’autoorganització de la pagesia i de suport i visibilització d’aquesta que han sorgit arreu del territori, i apunten els reptes del moviment agroecològic i l’Economia Social i Solidària (ESS). El text forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

La COVID-19 ha posat sobre la taula quins són els sectors essencials, aquells que, quan el sistema capitalista s’atura, seguim necessitant per la reproducció de la vida: alimentació, cures i serveis sanitaris. Justament tres àmbits en què s’ha posat de manifest la precarietat de les treballadores que els sustenten. En l’àmbit agroalimentari, la pagesia, les treballadores agràries i el petit comerç han estat sostenint l’embat de l’estat d’alarma perquè la resta poguéssim posar la vida al centre, ara toca pensar com ens corresponsabilitzem nosaltres d’aquests sectors.

Durant el confinament, amb una gran part de la població tancada a casa i la canalla sense anar a escola, el pes de la renda familiar destinada a alimentació ha augmentat considerablement, d’un 18 a un 60%, i això s’ha traduït, d’una banda, en un 40% d’increment de facturació d’algunes empreses de la Gran Distribució – causants de la desaparició i escanyament de la pagesia- i de l’altra, en un increment del volum de compra a través de Circuits Curts de Comercialització (CCC) i canals de venda directa.

Pagesos i pageses, que tenien canals de venda estructurats i estaven enxarxades amb el consum, han doblat el nombre de comandes i volums de venda i han ajudat companyes a col·locar els seus productes. D’altra banda, la pagesia menys vinculada al consum i sectors, com la ramaderia o productes com el vi i l’oli, amb gran dependència del sector de la restauració, han hagut de reorganitzar els seus canals per adaptar-se a la nova situació. En aquest context, han sorgit una gran diversitat d’iniciatives d’autoorganització de la pagesia i de suport i visibilització d’aquesta arreu del territori entre elles la d’Abastiment Agroecològic, que vam engegar entre Arran de Terra i Pam a Pam per donar suport al sector.

La pagesia, les treballadores agràries i el petit comerç han estat sostenint l’embat de l’estat d’alarma perquè la resta poguéssim posar la vida al centre, ara toca pensar com ens corresponsabilitzem nosaltres d’aquests sectors

El comerç de proximitat als pobles i barris també ha fet el possible per seguir prestant el seu servei tot i les dificultats, agafant comandes per telèfon, fent entregues a domicili -en molts casos sense cobrar per aquests serveis-, assumint amb la pagesia les tasques de cures de la població confinada.

Les cooperatives i grups de consum, que podeu localitzar al mapa de Pam a Pam, han incrementat moltíssim les comandes, la diversitat de productes i el volum de compra en aquests mesos. S’han anat adaptant amb tota mena d’estratègies a les dificultats organitzatives en situació de confinament, per abastir les seves sòcies i per donar suport a la pagesia local. La campanya #hofemagroecològic fins i tot va propiciar l’entrada de noves sòcies als grups i cooperatives de consum tot i el confinament.

Hem vist com aquestes estructures de l’Economia Social i Solidària (ESS) funcionaven a ple rendiment i per allò pel que van ser creades: satisfer les necessitats de les persones de forma democràtica mitjançant compres mancomunades de béns de consum. La COVID-19, en certa manera, ha posat a prova la capacitat de les xarxes agroalimentàries agroecològiques per alimentar la població amb producte de proximitat i ara toca veure com ens desconfinem i com seguim corresponsabilitzant-nos amb la pagesia després de l’emergència.

Com dèiem, ja fa anys que el moviment agroecològic i per la Sobirania Alimentària, i l’ESS articulen aliances entre la producció i el consum per generar relacions més igualitàries i retornar el poder del sistema alimentari a les persones. Ara tenim una oportunitat per enfortir els vincles entre aquests dos moviments, que persegueixen objectius comuns, i extreure reptes i reflexions per abordar els colls d’ampolla que permetin facilitar l’accés de tota la població als productes agroecològics, garantint el dret a una alimentació justa, local i sostenible.

Hem vist com les estructures de l’Economia Social i Solidària funcionaven a ple rendiment i per allò pel que van ser creades: satisfer les necessitats de les persones de forma democràtica mitjançant compres mancomunades de béns de consum

Tot apunta que l’assignatura històrica pendent de millorar la distribució i logística agroecològiques està més present que mai i s’han precipitat processos de creació de nodes territorials i propostes de suport mutu per millorar la distribució i l’abastiment alimentari en circuits curts. En són exemples recents la cooperativa agrària ecològica Ecomaresme, la distribuïdora cooperativa Quèviure, el grup de consum descentralitzat de La Bajoca i la proposta de node local de Mengem Bages, L’Enllàç de l’Ebre o els diferents supermercats cooperatius en fase de proves.

Després del confinament, també cal prendre consciència que el repartiment a domicili, una mesura que ha servit i molt aquests dies, és insostenible a nivell ecològic i encareix molt el producte. Es poden reconduir aquests canals a través d’aliances del petit comerç o de les AFAs de les escoles amb la pagesia, per crear punts de recollida en la nostra zona de desplaçament quotidià per garantir l’escalabilitat dels circuits curts amb criteris de justícia social i ambiental i combatre els deserts «amazon», que projecta barris i pobles plens de cotxes i repartidors precaritzats però sense teixit comercial. Tenim un de cooperació entre petit comerç i pagesia com el vincle entre Hortec i la cooperativa de botigues Molsa.

També la compra pública s’haurà de reorganitzar per deixar de subvencionar l’agroindústria a través dels programes d’ajuda alimentària, grans recaptes i demès. Necessitem iniciatives amb preus justos per les productores que abasteixin els col·lectius empobrits -per exemple la de #TotesATaula i Espigoladors-, els bancs d’aliments, les escoles, centres de dia, les residències de persones grans… i ara més que mai, hospitals i centres sanitaris on les persones malaltes haurien de ser alimentades amb aliments innocus i nutritius per millorar la seva salut.

Tot apunta que l’assignatura històrica pendent de millorar la distribució i logística agroecològiques està més present que mai

Un altre repte que tenim al davant és el de desplaçar el «centre» de les ciutats cap a les zones rurals. Durant el confinament, són moltes les veus que han denunciat un cop més l’urbanocentrisme en les decisions polítiques. S’ha aconseguit, per uns moments, visibilitzar com la pagesia i el món rural sustenten l’urbà en una relació d’interdependència i generen espais de vida més vivibles i sostenibles per a les persones i menys depredadores dels ecosistemes que ens sustenten.

Necessitem visibilitzar i articular encara més la multitud d’iniciatives d’ESS rurals en els àmbits de la producció agrària i ramadera, de conservació de biodiversitat agrària, plataformes tecnològiques dels pro-comuns, cooperatives de productores, consumidores i de distribució o els supermercats cooperatius en marxa en diferents punts del territori. Des de l’ESS cal trencar la dicotomia urbà-rural i treballar per difuminar les fronteres i els privilegis urbans.

Els productes que ens alimenten no creixen en dos dies i la pagesia necessita organitzar-se per poder planificar la seva capacitat productiva els sis mesos vinents. Cal que reflexionem sobre qui ens ha alimentat els darrers mesos, reorganitzar algunes compres cap a xarxes més locals o que encaixin millor en les nostres vides i comprometre’ns amb aquests canals en un acte de corresponsabilitat. La continuïtat de compres estables permet consolidar projectes agraris i d’elaboració alimentària, planificar la producció, reduir el malbaratament i mantenir els llocs de treball creats, ajudant a revertir el despoblament rural, la desagrarització i tenir cura dels nostres territoris.

La importància de l’aliança entre l’ESS i el moviment agroecològic és evident en un moment crucial en què els centres de poder carregaran com mai per retornar a la seva normalitat capitalista. Davant les crisis alimentària, climàtica, social i econòmica, que són totes la mateixa, se’ns gira feina per consolidar, replicar projectes i aliances, i escalar models de producció i consum territorialitzats, ecològics, ecofeministes, justos i sostenibles perquè estiguin a l’abast de tothom i assegurin una vida digna per la pagesia, les treballadores agràries i la població urbana i rural.

 

Annaïs Sastre i Ana Correro, del projecte Abastiment Agroecològic de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i Arran de Terra

Article publicat a La Directa el 26 de maig del 2020

Inaugurem el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores

/en , ,

Després de tanta feina feta, tant d’esforç per adaptar-nos als canvis i tanta il·lusió per tirar-ho endavant, ja tenim aquí el Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, la trobada que s’hauria d’haver celebrat en aquestes dates físicament a Barcelona però s’ha virtualitzat per poder dur-se a terme en el context actual. Tot i el canvi de format, el seu objectiu s’ha mantingut: apropar moviments socials i iniciatives que comparteixen la voluntat de posar al centre de l’economia les persones i el medi ambient, així com d’acabar amb un model econòmic basat en l’extracció, el creixement, la competitivitat i el mercat. Aquest espai pretén generar un marc de confluència d’aquelles economies que lluiten per caminar cap a societats resilients i col·laboratives, per construir i reforçar aliances i accions estratègiques conjuntes.

Des de l’inici de la pandèmia, s’han posat de manifest les mancances del món preCovid-19 en temes tan bàsics i diversos com l’accés a l’habitatge, l’alimentació, l’assistència sanitària, les prestacions d’atur, les cures de col·lectius vulnerables i altres àmbits essencials per a la vida que no estan sent coberts en el model actual i per als quals les Economies Transformadores tenen propostes alternatives i reals.

En aquest marc, el Fòrum compta amb un ampli programa construït col·lectivament. A l’acte d’inauguració, el 25 de juny a les 15h, participaran referents a  nivell mundial, com ara Mihel Bauwens, director de la Fundació P2P i de la investigació de CommonsTransition.org; Marta Guadalupe Rivera Ferre, directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la  Universitat de VIC-UCC i membre del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides; Euclides Mance, un dels principals teòrics de l’economia solidària i l’economia de la liberació a l’Amèrica Llatina i co-fundador del Insitituto de Filosofía de la Liberación i de la xarxa Solidarius; Ashish Kotari, coordinador del fòrum Vikalp Sangam (Confluència d’Alternatives) i impulsor del Tapiz Mundial de Alternativas; Geneviève Azam, economista francesa, activista mediambiental i d’altermundialització a l’organització Attac France i coautora d’un “Manifest de Convivialitat”.

Després d’aquest acte, durant una setmana tindran lloc taules obertes, reunions de confluències, seminaris i panels expositius diversos quant a temàtiques i perspectives, però amb un escenari comú: promoure una transformació radical de l’organització econòmica i social amb l’objectiu comú de fer front a les crisis presents i futures causades pel sistema socioeconòmic vigent, des d’una perspectiva més territorialitzada, que posi la vida al centre, amb una preocupació per la justícia social i la vigilància ecològica recolzada en una democràcia renovada.

Tota la feina que es farà aquests dies tindrà continuïtat de cara a una segona celebració de l’FSMET a l’octubre 2020, una trobada que, si la situació ho permet, complementaria la seva vessant virtual amb la física, coincidint amb la celebració de la FESC (Fira d’Economia Solidària de Catalunya) que en els darrers anys ha reunit a la Fabra i Coats unes 15000 persones. Per donar suport a tota la feina a fer, seguirà activa l’eina virtual www.forum.transformadora.org, espai de referència per seguir nodrint el procés d’articulació mundial.  

Dos anys de gestació

L’FSMET, que està impulsat per desenes d’organitzacions de tot el món (entre les quals s’hi compta la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya), porta dos anys gestant-se. Ja l’abril de 2019 es va dur a terme a Barcelona una Primera Trobada Internacional on es va explorar el terreny dels diferents corrents econòmics que van participar-hi (economia social i solidària, economies feministes, moviment agroecològic i per la sobirania alimentaria i moviment pels comuns). Així es van poder establir els primers vincles i es van acordar les línies estratègiques comunes per incloure nous agents i realitats, com ara el moviment per la justícia climàtica o els col·lectius de persones migrants. També va ser el moment de dotar-se d’un sistema de governança i de la metodologia per garantir l’autonomia del procés, part de l’ADN de les economies transformadores.

A partir d’aquesta base comuna, conclou ara un any de feina i articulació mundial que ha hagut d’adaptar-se forçosament a un escenari global de pandèmia, reconvertint-se al forma virtual i incorporant derivades de la difícil situació econòmica de l’escenari postcrisis de la Covid19 i de les alternatives al capitalisme en clau transformadora.

L’FSMET aspira a transformar-se en un procés més ampli que desbordi els eixos i accions transformadores i inclogui l’impacte de la crisi de la nostra civilització accelerada per la Covid-19 al centre de la seva reflexió i proposta. El model econòmic que proposen les economies transformadores només pot aconseguir-se des d’una perspectiva territorialitzada, unint forces i intel·ligències, iniciatives i idees, audàcia i coneixements, en un context en què aquestes propostes són més necessàries que mai per sobreviure i viure dignament.

 

Inauguració FSMET

 

 

Recollim les vostres necessitats en clau d’intercooperació

/en ,

El Pla d’acció de l’ESS que hem impulsat des de la xarxa davant la crisi de la Covid19 marca com a línia prioritària la realització de trobades sectorials i/o territorials per detectar necessitats d’intercooperació.

Des de la Comissió d’Intercooperació de la XES, estem treballant per donar forma a aquestes trobades i a d’altres que us puguin ser útils. Per fer-ho, necessitem recollir si realment hi ha necessitat d’intercooperar i, en cas que sí, quins són els formats de trobada que us anirien millor.

Us agrairem, doncs, que responeu aquest petit qüestionari tan aviat com us sigui possible. Intercooperem i fem #PandèmiaSolidària per afrontar les dificultats!

1 Step 1
PREGUNTES PER RECOLLIR LES NECESSITATS DE LES ENTITATS SÒCIES DE LA XES EN CLAU D’INTERCOOPERACIÓ

El Pla d'acció de l'ESS marca com a línia prioritària la realització de trobades sectorials i/o territorials per detectar necessitats d’intercooperació. 

Des de la Comissió d’Intercooperació de la XES, estem treballant per donar forma a aquestes trobades i a d'altres que us puguin ser útils. Per a fer-ho, necessitem recollir si realment hi ha necessitat d’intercooperar i, en cas que sí, quins són els formats de trobada que us anirien millor. 

Us agrairem, doncs, que responeu aquest petit qüestionari tan aviat com us sigui possible.

Nom de l'entitat
Nom de la persona de contacte
En quins sector/s treballa la teva entitat?
TROBEM-NOS PER INTERCOOPERAR
En l’estat actual, i donada la situació creada per la COVID-19, teniu necessitat de realitzar trobades d’intercooperació?
En cas que sí, quin tipus de trobades prioritzarieu?
En cas de triar les trobades intersectorials, marqueu amb quin sector voldrieu coincidir, prioritàriament.
PARTICIPACIÓ EN XARXES I MOVIMENTS
Heu participat com a organització en xarxes/iniciatives/respostes col·lectives a les diferents necessitats socials sorgides durant l'estat d'alarma?
Si és que sí, podrieu anomenar-les?
keyboard_arrow_leftPrevious
Nextkeyboard_arrow_right
FormCraft - WordPress form builder

Donem suport a l’Agència de la Natura

/en ,

La comissió d’ecologia de la XES ha decidit adherir-se al manifest promogut per la Xarxa per a la Conservació de la Natura per reclamar al Govern i al Parlament de Catalunya l’aprovació urgent de la proposició de Llei que contempla la creació de l’Agència de la Natura.

3 anys de feina consensuada en perill

L’Agència és un instrument, entre molts d’altres, que ha de servir per fer una transició cap a un model de vida sostenible i una societat justa. Però tot i que fa més de tres anys que la majoria de grups parlamentaris estan treballant en la preparació d’aquesta llei, comptant amb la participació dels diferents actors del territori i donant resposta a una petició històrica del sector acadèmic i ambiental i de bona part de la societat, sembla estar en perill per pressions d’última hora.

L’Agència desplega les competències en medi natural que actualment té el Departament de Territori i Sostenibilitat i no modifica el règim competencial d’altres departaments ni de l’administració local, i també respon a la necessitat de tenir una administració àgil i eficaç que tingui capacitat pressupostària i que generi procediments menys burocratitzats. Així mateix, la creació de l’Agència, prevista en l’actual Pla de Govern, ha de facilitar la implementació dels compromisos del Govern i del Parlament de Catalunya en matèria ambiental per al compliment obligat de la legislació, i actuar en coherència amb els compromisos públics de reconeixement de l’emergència ambiental global i els
Objectius de Desenvolupament Sostenible així com els compromisos legals derivats de les directives europees.

Us animem a donar-hi suport

Entenem que l’Agència i les polítiques de conservació han de ser un impuls definitiu del desenvolupament socioeconòmic de les àrees rurals. Per tot això, signem aquest manifest i us animem a fer-ho a vosaltres també!

Noves sòcies del mes de maig

/en

El confinament no ha aturat l’enxarxament a l’economia solidària i no hi ha hagut ni un sol mes des que va començar la pandèmia en què no haguem rebut noves sòcies. Juntes som més fortes, sense cap dubte!

Aquest mes donem la benvinguda a:

Teixint Connexions. una cooperativa sense ànim de lucre fruit dels més de 7 anys d’iniciatives socials, educatives, comunitàries i de treball en xarxa de l’entitat Teixint Connexions amb un equip de persones vinculades des de fa més de 15 anys a projectes del teixit associatiu del Districte de Gràcia de Barcelona. Entre les iniciatives impulsades per la pròpia entitat destaquem Reperkutim i la resta de projectes educatius, culturals i de treball en xarxa amb les entitats de persones amb discapacitat i les escoles i entitats del districte, algun d’ells actius des de l’any 2005.

Becquel – Renewal Energy Forward, un projecte d’Alcarràs que es dedica a l’enginyeria per fomentar la generació d’energia renovable pròpia i l’autoconsum. Estan especialitzades en la i instal·lació de panells solars i carregadors de vehicles elèctrics.

EPI Energia por la Igualdad, una cooperativa que centra el seu compromís a defensar solucions que permetin catalitzar la transició energètica cap a un model renovable, descentralitzat, democratitzat i basat en els principis d’igualtat i equitat. Compta amb 20 anys d’experiència oferint serveis de gestió energètica, certificacions, auditories i monitoratge, etc.

 

REAS celebra el seu 25è aniversari amb el llançament de la revista ESS Mania

/en ,

REAS Red de Redes continua amb la celebració del seu 25è aniversari. Per celebrar-ho han preparat un regal molt especial: una revista virtual on, a través de les seves diverses entregues, aniran repassant la memòria de la xarxa, les seves fites i èxits principals, així com les seves propostes més punteres!

En aquest primer exemplar hem volgut posar l’atenció en l’actual crisi desencadenada per la pandèmia de la COVID-19 i en com l’Economia Solidària està demostrant la seva resiliència i solidaritat per fer-hi front. Les seves propostes i iniciatives cobren així més valor que mai, conformant un model sòlid per desplaçar aquest capitalisme decadent, despietat i en crisi perpètua; i transitar, per fi, a aquest altre model més just, solidari i sostenible que hem construït des de fa dècades.

Pots consultar tots els continguts de la revista en aquest enllaç.