Informe del Mercat Social 2024: una mirada feminista a l’ESS

/en ,

Ja està disponible una nova edició de l’Informe del Mercat Social! Aquest 2024, l’informe posa el focus en la perspectiva feminista dins les pràctiques de les entitats de l’Economia Social i Solidària (ESS).

Per primera vegada, s’ha realitzat conjuntament amb la Comissió d’Economies Feministes de la XES, que ha estat responsable del marc teòric i d’anàlisi.

Les comissions de Balanç Social i de Pam a Pam han treballat conjuntament per millorar els indicadors de gènere, permetent una anàlisi més profunda i integrada de la realitat de més de 1.500 organitzacions.

Què hi trobareu?

  • Les grans magnituds de l’ESS catalana el 2024 amb dades combinades de Pam a Pam i Balanç Social.
  • Una anàlisi de la perspectiva feminista en tres àmbits clau: la composició per gènere als diferents nivells organitzacionals, la cultura organitzativa i el clima laboral des d’una òptica de gènere.
  • La introducció a una reflexió sobre la perspectiva interseccional a l’ESS.
  • Conclusions i recomanacions per continuar avançant en les transicions feministes dins les organitzacions de l’ESS.

Aquest informe és una eina clau per entendre els avenços i reptes de les entitats en la incorporació de la perspectiva feminista. Pots consultar-lo complet en aquest enllaç.

La XES al consorci europeu Imagining Climate Just Futures

/en , ,

El setembre va arrencar el projecte Imagining Climate Just Futures, un consorci europeu liderat per Oxfam Intermón del qual la XES forma part, juntament amb Oxfam Bèlgica, Oxfam Dinamarca, Oxfam França, Oxfam Irlanda, Altekio Iniciativas hacia la Sostenibilidad, La Xixa Teatre, The Green Hub (Universitat de Twente), Save the Children Kosovo, Save the Children Romania, Save the Children Albania, Woman Engage for Common Future, Makesense i CREDA onlus.

El paper de la XES en aquest consorci és el de compartir tota l’experiència acumulada amb la campanya Futurs imPOSSIBLES i la construcció participativa d’escenaris de futur. De fet, durant els dies 26 i 27 de novembre, vam organitzar una formació per a tots els partners europeus per traslladar-los les metodologies i aprenentatges generats durant aquest temps perquè es pugui replicar l’experiència a Bèlgica, Itàlia, Països Baixos, Kosovo, Romania i Albània.

Fruit d’aquesta formació hem actualitzat la ‘Guia metològica per a la construcció participativa d’escenaris de futur’ (aquí la versió en català) on s’expliquen quatre variants metodològiques per emprendre el treball d’escenaris, i on s’hi inclouen també les darreres narratives de futur actualitzades per la Comissió d’Ecologia de la XES.

Aquest projecte té una durada de dos anys i servirà per impartir tallers en diferents contextos, així com explorar les hibridacions amb la metodologia de les assemblees ciutadanes pel clima, una eina que la cooperativa Altekio està compartint en el marc del mateix consorci.

Tractem els Escenaris de Futur i la Transició Ecosocial el marc de la jornada “Training Imagining: Local Citizens Dialogues & Future Scenarios”, organitzada conjuntament amb Altekio

El model turístic de l’economia solidària

/en ,

El passat 3 de desembre vam participar a la jornada d’intercooperació “PREFIGUREM EL FUTUR DEL TURISME per una Barcelona compromesa”, organitzada per Aethnic. Una trobada inspiradora on es van posar sobre la taula reflexions clau per repensar el model turístic des de la perspectiva de l’economia social i solidària (ESS).

La XES forma part d’un procés de debat conjunt amb Aethnic, Alba Sud i Calidoscoop per fomentar la recuperació de la iniciativa comunitària en el turisme. Aquest procés té l’objectiu de crear una xarxa d’influència i col·laboració entre actors locals i institucions, promovent un model turístic que respongui a les necessitats de les persones, afavoreixi el sentiment de comunitat i preservi la cohesió social.

Cap a un turisme amb impacte positiu

El nou model turístic que s’està plantejant parteix d’una proposta crítica i transformadora, que té en compte:

  • L’impacte positiu en persones i territori, amb pràctiques sostenibles i respectuoses amb la cultura i el medi ambient.
  • El benestar comunitari, equilibrant beneficis per a visitants i comunitats locals.
  • La viabilitat econòmica, posant en valor el respecte i el benefici mutu entre el turisme i les comunitats d’acollida.
  • El decreixement i la reconversió planificats de la indústria turística, tal com ja vam establir en les mesures de transició ecosocial. Això implica apostar per un turisme de proximitat, amb baixa petjada de carboni, i garantir mecanismes que evitin l’empobriment de les persones afectades.
  • Els límits del turisme, reflexionant fins on volem que arribi el seu impacte i com assegurar la sostenibilitat més enllà de la dimensió ambiental.

Aquest model posa les persones al centre, fomentant el benestar social i les connexions autèntiques entre visitants i comunitats.

Recursos disponibles

Una de les aportacions destacades d’aquest procés és la diagnosi elaborada per l’equip d’Alba Sud, que analitza la situació actual del turisme i proposa estratègies per avançar cap a aquest nou paradigma. Aquesta diagnosi està disponible en format virtual per a qui vulgui aprofundir en les reflexions.

Seguim treballant conjuntament per transformar el turisme en un motor de canvi positiu i compromès amb les persones i el territori i esperem, durant el 2025, constituir la comissió sectorial de turisme de la XES.

La sectorial XES d’Educació, Formació i Recerca ja és una realitat

/en ,

El passat 22 de novembre, la Sectorial XES d’Educació, Formació i Recerca va iniciar el seu camí amb una primera trobada plenària que va tenir una gran acollida. Un total de 36 entitats, a més de persones a títol individual, moltes d’elles sòcies de la XES, han sol·licitat participar-hi, destacant especialment l’interès del sector de la recerca.

La reunió fundacional va tenir lloc a la seu del Grup ECOS, on es van consensuar els objectius, el funcionament i es va començar a dissenyar el pla de treball per al 2025. La nova sectorial es proposa ser un espai clau per fomentar la intercooperació, impulsar projectes d’educació i recerca, i visibilitzar les organitzacions de l’ESS vinculades a aquest àmbit.

Si t’interessa sumar-t’hi, contacta amb nosaltres!

Ja pots veure el vídeo resum del Festival FESC’24!

/en , ,

El Festival FESC (Fira d’Economia Solidària de Catalunya) 2024 va omplir el Parc de l’Estació del Nord durant un cap de setmana inoblidable!

Dissabte 19 i diumenge 20 d’octubre de 2024 vam gaudir d’un entorn ple d’activitats, concerts, jocs, actuacions, paradetes, oferta gastronòmica, i molt més, tot mostrant que una alternativa real al capitalisme ja està funcionant i que és per a tothom.

Gràcies a totes les persones que us hi vau apropar i a les entitats i voluntàries que ho vau fer possible!!

Ja pots veure el vídeo resum d’aquests dos dies plens de solidaritat, festa, cultura i transformació

Seguim construint un futur millor, plegades!

Entitats socials i cooperatives denuncien la paralització de nou habitatge social per part de l’Ajuntament de Barcelona

/en , ,
  • Barcelona no ha assignat cap nou solar al conveni ESAL (entitats sense lucre) des de 2022, paralitzant l’habitatge social i cooperatiu. Tots els projectes actuals amb obres en marxa són fruit d’adjudicacions del període 2020-2022.
  • La Xarxa d’Economia Solidària i Habicoop reclamen per carta a l’alcalde Collboni un canvi de rumb en les polítiques d’habitatge.
  • Les entitats rebutgen l’anunci del govern municipal de licitar sòl a empreses mercantils i exigeixen prioritzar la col·laboració entre el sector públic i entitats sense ànim de lucre.

La Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya (Habicoop), que agrupen més de 500 cooperatives i altres entitats de l’economia social i solidària, han enviat una carta a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per expressar la seva decepció davant la pròrroga tècnica del conveni ESAL (Entitats Socials sense Ànim de Lucre) sense ampliar la dotació de nous solars públics. Aquesta pròrroga té per objectiu donar continuïtat als projectes i obres actualment en marxa a la ciutat, corresponents a solars assignats entre 2020 i 2022. Les entitats alerten que aquesta situació posa en risc el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, clau per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat.

Una reducció dràstica de la col·laboració público-comunitària

El conveni ESAL, signat el 2020 i aprovat pel Consell Municipal sense cap vot en contra, és una eina de col·laboració público-comunitària que complementa l’impuls de l’habitatge públic a Barcelona. Té com a objectiu ampliar el parc d’habitatge assequible amb més de 1.000 habitatges en el menor temps possible, garantint la seva funció social i potenciant-ne la dimensió comunitària. En virtut d’aquest conveni, entre 2020 i 2022, l’Ajuntament va adjudicar 16 solars públics per a la construcció de 600 habitatges socials i cooperatius, previstos per finalitzar abans del 2026.

El conveni destaca pel seu ritme de producció ràpid assegurant que el sòl es manté en mans públiques mitjançant drets de superfície temporals adjudicats a cooperatives i entitats sense ànim de lucre (com ara fundacions que promouen lloguer social). Els habitatges, destinats a persones inscrites al registre d’habitatge protegit, es construeixen amb criteris d’alta eficiència energètica. El conveni exclou promotors privats amb afany de lucre i inclou habitatges amb serveis per a gent gran i espais adaptats per a persones amb discapacitat intel·lectual.

Malgrat els bons resultats, el 2023 i el 2024 no s’ha assignat cap nou solar. Per al 2025, l’Ajuntament preveu adjudicar petits solars que sumaran només 63 habitatges, una xifra insuficient que representa una reducció dràstica al 10% del volum impulsat en el període anterior. Aquesta situació “deixa en via morta un instrument tan eficaç per fer habitatge assequible i per col·laborar amb les entitats socials”, segons denuncien la XES i Habicoop.

L’habitatge cooperatiu a Barcelona: un model emergent, alternativa al mercat especulatiu

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una alternativa innovadora i viable al mercat especulatiu. Projectes pioners a tot l’estat com Princesa49 i La Borda, impulsats pel consistori i cooperatives el 2014 i 2015, han consolidat aquest model a Barcelona, amb 125 habitatges repartits en 6 edificis i una previsió de 17 el 2026 gràcies al conveni ESAL. Tot i diferents reconeixements internacionals i el suport del Parlament de Catalunya (Resolució 374/XIV), la manca de nous solars frena l’expansió d’aquest model, que s’està replicant arreu de Catalunya.

La situació és especialment preocupant si es considera que l’Ajuntament preveu delegar la promoció d’habitatge social en promotors amb ànim de lucre. “Aquesta decisió és incoherent quan tenim un sector social i cooperatiu preparat per ampliar el parc d’habitatge assequible i comunitari”, assenyalen les entitats.

A més, les entitats recorden que un estudi recent del Comitè Econòmic i Social Europeu de la UE demana apostar clarament per models com l’habitatge cooperatiu per garantir l’accés assequible a l’habitatge. L’estudi, que posa com a exemple la cooperativa La Borda, a Sants, subratlla la necessitat d’una resposta política paneuropea davant la crisi de l’habitatge.

Les demandes de la XES i Habicoop

Davant aquesta situació, les entitats exigeixen:

1. Prioritzar la col·laboració amb cooperatives i altres entitats sense ànim de lucre davant empreses amb lucre en la producció i gestió d’habitatge social i assequible, i consensuar amb les entitats representatives qualsevol canvi d’aquesta política.

2. Reactivar el conveni ESAL, adjudicant sòl per a almenys 400 habitatges el 2025 per donar compliment al conveni.

3. Acordar una prórroga real del conveni, amb l’objectiu de construir 1.000 nous habitatges més en els pròxims anys, seguint un calendari anual clar.

Les cooperatives i entitats socials de la XES i Habicoop fan una crida a l’Ajuntament per reforçar el dret a l’habitatge a Barcelona, ampliant ràpidament la producció d’habitatge assequible i garantint la continuïtat del conveni ESAL en col·laboració amb les entitats socials.

Els mitjans de comunicació se’n fan ressò

Estrena del joc digital ‘Social Fantasy: l’escamot rebel’ al Festival FESC’24

/en ,

El Festival FESC’24 va ser l’escenari de la presentació del joc digital Social Fantasy: l’Escamot Rebel, un projecte creat per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, Opcions de Consum Responsable i FETS – Finançament Ètic i Solidari. Desenvolupat en el marc del grup de treball SomESS, aquest recurs lúdic i interactiu s’emmarca dins l’Estratègia ESSBCN2030 i té com a objectiu aprofundir en el coneixement de l’economia solidària d’una manera pràctica i participativa.

Malgrat és un joc pensat per a jugar individualment, és important destacar que, en tots els casos, les visitants hi van jugar en grup i fins i tot hi va haver persones desconegudes que es van agrupar espontàniament per jugar-hi. El Social Fantasy es va convertir en una experiència col·lectiva que va generar comentaris, reflexions i debats en grup sobre les temàtiques clau del joc com l’educació, les cures, el consum, l’habitatge, les finances ètiques i les economies comunitàries, entre d’altres. El joc va contribuir a trencar barreres mentals, despertar consciències i replantejar aprenentatges, oferint una eina lúdica i reflexiva per promoure els valors transformadors de l’economia solidària.

Segons les enquestes realitzades durant el Festival, el 89,5% de les visitants va expressar que el seu coneixement sobre l’economia solidària havia augmentat significativament, i el 68,42% va afirmar sentir-se inspirades a fer canvis en els seus hàbits de consum. El Social Fantasy va contribuir decisivament a aquests resultats.

El joc està concebut com un recurs itinerant que es desplegarà en fires i esdeveniments d’ESS a la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu d’implicar un ampli ventall d’organitzacions signants de l’Estratègia ESSBCN2030. El pla de difusió, liderat pel grup SomESS, garantirà una implementació coherent i complementària en diferents espais, convertint-lo en una eina clau per seguir promovent els valors de l’economia solidària entre la ciutadania de Barcelona.

Si organitzes un esdeveniment d’ESS i vols utilitzar aquest recurs, trobaràs més informació en aquest enllaç.

Si no vas poder passar pel Festival FESC’24, pots jugar des de casa en aquest enllaç (només des de l’ordinador!).

‘Social Fantasy: l’escamot rebel’ és un projecte de

Amb el suport de

Oferta de feina: tècnic/a d’ecofeminisme

/en ,

La XES cerca una persona per dur a terme les tasques de l’àmbit ecofeminista de l’entitat. Termini de candidatures obert fins al 9 de desembre [NOU TERMINI].

La XES és una xarxa catalana de cooperatives, associacions i altres formes jurídiques, a més de persones a títol individual, que formen part del moviment de l’economia social i solidària (ESS). Fomenten, representem i agrupem l’ESS a Catalunya. Impulsem iniciatives, eines i accions per fer cada cop més forta l’ESS. Promovem l’activitat que dinamitza el moviment i el sector; l’avaluem, la millorem i la projectem de cara a la societat.

Busquem una persona per dur a terme diversos projectes de l’entitat:

Funcions del lloc de treball:

  • Generació de continguts de l’àmbit ecologista i feminista: redacció de documents, coordinació de publicacions, diagnòstics, etc.
  • Representació i condició portaveu de la XES en espais d’articulació de moviments socials a nivell nacional i internacional.
  • Dinamització de la comissió d’economies feministes i execució de les accions del pla de treball.
  • Dinamització i seguiment tècnic de la comissió d’ecologia i la campanya de futurs impossibles.
  • Suport a la gestió d’activitats i programa de continguts d’esdeveniments: fires, fòrums, congressos, assemblees, etc.
  • Formulació i justificació de subvencions.

Requisits de la persona candidata:

  • Experiència en l’àmbit feminista i/o ecologista mínima de 2 anys amb tasques similars.
  • Coneixements especialitzats en feminisme i l’ecologisme.
  • Capacitat de dinamització de grups.
  • Habilitat per parlar en públic i participar en espais col·lectius.
  • Experiència en disseny, gestió i justificació de projectes.
  • Persona organitzada, autònoma, amb iniciativa i capacitat de treball en equip.
  • Català, castellà i anglès parlat i escrit.

Es valorarà:

  • Participació activa en moviments socials.
  • Coneixements en fiances ètiques.
  • Habilitats socials i comunicatives.

Condicions:

  • Jornada: 20h setmanals
  • Contracte: laboral indefinit (amb període de prova).
  • Lloc de treball i horari: seu de la XES: C/ Casp 43 baixos, Barcelona. Possibilitat de teletreballar 3 dies/setmana i horari adaptable a necessitats personals i del lloc de treball.
  • Retribució: 15.732 euros (brut anual) / 1.311 euros (brut mensual a 12 pagues).
  • Incorporació: gener de 2025

Procediment de selecció:

Les persones interessades en aquest lloc de treball han d’enviar el seu CV i una carta de motivació a laboral@xes.cat. El termini de presentació de candidatures finalitza el 9 de desembre de 2024.

Fem visibles les violències masclistes i LGTBIAQ+-fòbiques dins de l’ESS

/en , ,

Una enquesta de la XES revela que un 19% de les entitats de l’ESS han tingut casos d’assetjament masclista i LGTBIAQ+-fòbic durant el 2023. Tot i els avanços en protocols i formació per prevenir aquestes situacions, es subratlla la necessitat d’una implicació col·lectiva i feminista per eradicar les violències en els espais laborals i construir entorns segurs i inclusius.

La Comissió Antiassetjaments de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) ha publicat els resultats del darrer qüestionari laboral sobre les violències masclistes en els entorns de treball de l’Economia Social i Solidària (ESS). Segons les dades recollides, 28 de les 1.354 persones enquestades han informat d’haver patit situacions d’assetjament sexual, per raó de sexe, d’identitat o expressió de gènere, o per preferència sexual.. Aquestes situacions s’han produït en 15 de les 78 entitats analitzades, representant el 19% de les organitzacions auditades.

A més dels casos directes, les enquestes anònimes realitzades a través del Balanç Social de la XES també revelen que 114 persones en 24 entitats han estat testimonis d’assetjament en aquest mateix període.

Tot i aquestes dades, l’informe mostra un avenç significatiu en la prevenció i el tractament d’aquestes situacions a les entitats de l’ESS. Un 86% de les treballadores coneixen el procediment per denunciar casos d’assetjament sexual, per raó de sexe, d’identitat i expressió de gènere, o de preferència sexual a la seva entitat, i un 71% estan familiaritzades amb el protocol específic de la seva organització per prevenir i tractar l’assetjament. Aquestes xifres representen un augment notable de coneixement dels protocols respecte a l’any anterior, quan només el 59% i el 65%, respectivament, tenien aquest coneixement.

D’altra banda, el 91% de les entitats han implementat formacions per sensibilitzar i capacitar les seves plantilles en prevenció, detecció i abordatge d’assetjaments. Pel que fa a la percepció de seguretat, un 86% de les treballadores considera que el seu entorn laboral és segur per denunciar aquest tipus de situacions, una dada que reforça el compromís de l’ESS amb la lluita contra les violències masclistes i alhora la necessitat de continuar-hi treballant.

L’enquesta mostra una valoració positiva general sobre la igualtat de gènere en l’àmbit laboral i organitzatiu. En primer lloc, les possibilitats laborals i de formació per a les persones amb responsabilitats de cura reben una puntuació mitjana de 8, la mateixa puntuació que la percepció sobre el repartiment equitatiu de les tasques reproductives i de cura de l’organització. Tot i que la valoració de les aportacions sense distinció de gènere és de 8,7 de mitjana, l’ús equitatiu de la paraula en els espais de decisió obté una valoració més baixa, amb una mitjana de 6,2. Això indica una tendència positiva en la igualtat de gènere, amb algunes àrees encara susceptibles de millora.

L’erradicació efectiva de les violències masclistes i LGTBIAQ+-fòbiques dins de l’ESS requereix una implicació col·lectiva i feminista. Només mitjançant una acció conjunta orientada a desmuntar les dinàmiques de poder del sistema sexe-gènere, i a través de la sensibilització i educació de totes les persones de les organitzacions, es pot avançar en la creació d’espais segurs. És imprescindible, segons la XES, garantir mecanismes de prevenció, actuació i suport mutu, així com un compromís ferm i concret que faci front a la normalització, la complicitat i el silenci davant d’aquestes conductes, per tal de promoure entorns laborals i activistes justos i respectuosos per a totes les persones que hi interactuen.

Aquesta campanya compta amb el suport de:

Aquesta activitat està finançada pel projecte Teixint Drets (WakeUpRights) finançat per la Unió Europea i Oxfam Intermón en el marc del Programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV) de la Unió Europea. Les opinions i els punts de vista expressats només comprometen els seus autors/es i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea, ni de l’EACEA, ni els d’Oxfam Intermón, per la qual cosa ni la Unió Europea, ni l’EACEA, ni Oxfam Intermón en poden ser considerats responsables.