La XES i l’Obra Social “La Caixa” signen un conveni per a l’impuls de l’Economia Solidària

/en ,

La Xarxa d’Economia Solidària i la Fundació “La Caixa” han signat aquest matí a la seu de CaixaBank de l’Avinguda Diagonal de Barcelona un conveni de col·laboració que suposarà una aportació de 5 milions d’euros per a la promoció de l’Economia Solidària a Catalunya. Per a la XES, que ja compta amb 500 sòcies entre entitats i persones a títol individual, l’acord suposarà un gir de 180 graus en la seva estratègia i objectius alhora que una empenta en la seva activitat.

[INNOCENTADA AMB MOTIU DEL 28 DE DESEMBRE] El conveni permetrà a la XES desplegar àmpliament el seu Pla Estratègic 2023-2026 alhora que passarà a centrar bona part de la seva tasca en promoure entre les seves sòcies la participació i intercooperació amb els diferents programes assitencials de la Fundació “La Caixa”. També es posarà en marxa una línia de crèdits financers de CaixaBank, anomenada ESSCaixa, per al finançament de projectes d’emprenedoria de l’Economia Social i Solidària, on tindran prioritat les entitats sòcies de la XES.

Aquest conveni històric inclou també el compromís de CaixaBank d’esdevenir entitat sòcia de la XES en les properes setmanes, un cop superat el Balanç Social de la XES, i les oficines de l’entitat financera apareixeran en les cerques del mapa d’economia solidària Pam a Pam. També fruit d’aquest conveni amb la XES, CaixaBank passarà a formar part de la Coordinadora de Comerç Just i Finances Ètiques – La Coordi un cop les altres entitats membres en donin el vist-i-plau a la proposta de la XES.

El conveni també ha fixat que CaixaBank serà la principal patrocinadora de la FESC, tant del Fòrum, iniciat l’octubre passat, com del nou Festival que s’estrena al 2024 i que serà l’espai referència per projectar l’Economia Solidària de Catalunya a la societat catalana.

D’aquesta manera, CaixaBank també referma el seu conegut compromís amb una economia, centrada en les persones i el bé comú i no pas en el lucre, i amb unes finanes ètiques que promouen la pau, el desarmament i la sostenibilitat. El director de la Fundació “La Caixa”, Antonio Vila de Bertrán, ha afirmat que el conveni “no és en cap cas un rentat de cara” i que els valors de l’ESS es poden trobar clarament “en l’ànima fundacional de l’entitat”. Per la seva banda, el tècnic de la XES, Xavier Palos, explica que era “un conveni molt esperat per la XES, fruit de mesos de negociació i passadissos” ja que “si no pots acabar amb el teu enemic, és millor unir-te”.

El conveni tindrà vigència des d’avui mateix, dijous 28 de desembre de 2023, amb el llançament d’un spot televisiu de la XES sobre la línia de crèdits ESSCaixa titulat “Ens agrada l’ESSCaixada“, que s’ha estat preparant les darreres setmanes i que s’emetrà a TV3 just abans del Telenotícies Migdia a les 13:55 h. i just abans del TN Vespre a les 20:55 h.

Formar-se en Transició Ecosocial ja és possible

/en , ,

A partir de 2024 posem en marxa un nou projecte: l’Escola de Transicions. Aquesta iniciativa permetrà a través de programes formatius posar en circulació coneixements, idees i recursos amb l’objectiu de liderar transicions ecosocials.

Coordinat per la XES i la seva entitat sòcia Espai Ambiental, l’Escola de Transicions arrencarà al febrer de 2024 amb el seu primer curs de llançament: el Curs d’Especialització en transició ecològica i alternatives econòmiques, que ja té la matrícula oberta. Aquest programa formatiu de 50 hores comptarà amb un equip docent amb 27 persones de referència com Yayo Herrero, Luís González Reyes, Josep M. Busqueta, Carmen Madorran, Erika Zarate o Emilio Santiago Muiño, entre moltes altres.

La formació és reconeguda com a títol propi de la Universitat de Barcelona i es desenvoluparà de forma presencial amb 15 sessions entre el 15 de febrer i el 30 de maig al Bloc4, el nou espai cooperatiu ubicat al recinte de Can Batlló de Sants (Barcelona). L’horari previst és els dijous de 16 h. a 19:30 h.

Més informació i matrícula

ESSBCN2030: si ets una entitat de venda de productes, uneix-te al subgrup de fires del grup de treball de consum conscient!

/en ,

Des de l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030 s’ha impulsat un Grup de Treball de Consum Conscient que a través d’un subgrup de fires està treballant en incentivar la participació de les entitats de l’ESS a les fires, mercats i altres espais físics comercials puntuals de la ciutat de Barcelona.

Els objectius d’aquest subgrup són:

  • Aconseguir participar d’esdeveniments a la ciutat de Barcelona on l’ESS no té presència.
  • Donar resposta a necessitats que les organitzacions de l’ESS tenen en participar de fires, mercats i altres espais físics comercials.
  • Augmentar el nombre d’entitats de l’ESS que participen de fires, mercats i altres espais físics comercials mitjançant la intercooperació entre les entitats.

Durant el 2023, el subgrup de fires ha:

  • Dissenyat, fet difusió i analitzat una enquesta amb més de 50 respostes per recollir les limitacions que es troben les entitats de l’ESS a l’hora de participar a les fires, mercats i altres espais físics comercials que s’organitzen a la ciutat, així com les necessitats que puguin tenir per participar-hi i els suggeriments per incentivar la seva participació.
  • Participat conjuntament a la Fira de Biocultura del passat mes de maig (7 entitats de l’ESS).
  • Dissenyat una proposta de model d’organització per participar conjuntament de fires i altres esdeveniments per tal de fer les despeses humanes i econòmiques més sostenibles (ex. transport mancomunat, compartir estand, compartir cost inscripció, fer torns, etc.)
  • Establert un calendari de fires i altres esdeveniments pel 2024 per valorar en quins espais es podria participar conjuntament.

Així doncs, si sou una entitat de venda de productes, us animem a apuntar-vos a la propera trobada del subgrup de fires en format online que tindrà lloc el dimarts 13 de febrer de 12h a 13.30h a través del següent formulari d’inscripció.

La trobada s’enfocarà a contrastar i validar la proposta de model d’organització i calendari, així com a emprendre primeres passes per participar conjuntament en aquests espais.

Si teniu qualsevol dubte podeu contactar amb estrategiaESS2030@bcn.cat.

Informe del Mercat Social 2023

/en ,

La sostenibilitat ecològica centra les dades d’aquesta edició

Més de 1.400 entitats de l’ecosistema de l’economia social i solidària de Catalunya han participat en l’Informe del Mercat Social 2023. Tenen fins a 9 formes jurídiques diferents, tot i que el cooperativisme i l’associacionisme són les més presents amb un 39% i un 26% respectivament. Duen a terme la seva activitat en 15 sectors econòmics: comunicació, tecnologia i electrònica, assessorament, finançament i moneda social, subministraments, cultura i oci, salut i cures, espais i xarxes, educació i investigació, habitatge i gestió de l’entorn, tèxtil, alimentació, logística, producció i/o venda d’altres productes manufacturats i restauració i hostaleria.

De les dades que es recullen a l’informe, destaca que el 70% de les organitzacions participants prenen mesures per reduir i/o compensar l’empremta ecològica de l’activitat econòmica; que un 87% prioritza productes ecològics i serveis amb minimització de l’impacte ambiental, que dos terços de les entitats reutilitzen i/o reparen aparells electrònics i més de la meitat col·laboren amb entitats de l’economia circular per reaprofitar material o productes dels quals ja no se’n fa ús.

No obstant, també hi ha marge de millora, ja que s’observa una manca de coincidència entre els compromisos de les entitats en matèria de sostenibilitat ecològica i les accions reals que duen a terme.

L’informe es presentarà i se’n debatran les seves conclusions l’1 de febrer a les 15h a la seu del Grup ECOS (c/Casp, 43, Barcelona).

El podeu llegir en aquest enllaç.

Empoderament col·lectiu per a la gestió de conflictes a la XES

/en ,

El Grup de treball de facilitació i cures de la XES ha estat preparant una nova eina enfocada a prevenir i abordar els conflictes que es puguin donar dins els diversos espais de la XES: comissions, xarxes locals, sectorials, grups de treball o altres equips interns de l’organització. El document es farà arribar en breu a tots els grups on va destinat.

Aquest document neix de la voluntat d’incorporar la cultura de gestió de conflicte a tots els espais XES. Com a organització participativa i democràtica que som, els conflictes són part de la naturalesa de l’entitat i és una responsabilitat compartida tenir eines per atendre’ls i prevenir-los. D’aquesta manera, podrem cuidar millor les persones i tirar endavant més bé els nostres projectes.

El Grup de treball de facilitació i cures proposa en aquesta guia vies per prevenir els conflictes, per incorporar els dissensos i la diferència dins dels grups i per preparar-vos perquè els conflictes que sorgeixin puguin enriquir al col·lectiu. Hi trobareu eines perquè mireu què està passant i pugueu acompanyar els conflictes de manera autogestionada. Aquestes propostes no creen un procés lineal, sinó un conjunt de recursos i suggeriments que poden ser útils segons el moment i la voluntat de cada grup. En definitiva, no teniu a les mans una vareta màgica, però sí una eina per mirar als conflictes i recomanacions per millorar el vostre espai dins la XES.

Crònica de la Jornada d’Autodefensa Col·lectiva davant les administracions públiques

/en , ,

Creació d’eines col·lectives i recursos mancomunats com a resposta al maltractament de l’estructura administrativa

Divendres 17 de novembre de 2023 va tenir lloc a l’Ateneu l’Harmonia de Barcelona la ‘Jornada d’autodefensa col·lectiva davant les administracions públiques. Com ens organitzem enfront la inseguretat jurídica?’, convocada per les Xarxes Locals d’Economia solidària de Barcelona (XES Barcelona). Van assistir a aquesta trobada una trentena d’entitats de l’economia social i solidària de la ciutat, principalment entitats de les xarxes locals de la XES, de la Xarxa d’Espais Comunitaris (XEC) i de la Plataforma de Gestió Ciutadana (PGC).

La jornada es va iniciar amb una una sessió de teràpia col·lectiva on es van compartir els greuges i males pràctiques de l’administració pública que pateixen les entitats que gestionen béns i serveis d’interés comú amb finançament públic. En aquest sentit, es va detectar clarament un problema de fons i estructural: hi ha una situació d’inseguretat jurídica continuada en aquesta relació entre l’economia social i solidària i l’administració. Les entitats d’ESS són qui posen l’esforç, l’expertesa i l’arrelament per proveir serveis amb un alt valor social i una mirada comunitària, però es veuen obligades a fer-ho en condicions precàries, d’incertesa econòmica i financera i inclús d’arbitrarietats tècniques i maltractament per part de l’estructura administrativa. El resultat és el sobreesforç, l’esgotament i la precarització de les entitats d’ESS, un maltractament que no està justificat quan es tracta de diners públics i serveis públics proveïts per una economia que posa les persones al centre. A continuació va tenir lloc una sessió de consultori obert amb Jordi Via (fundador de la XES i primer Comissionat d’ESS de l’Ajuntament de Barcelona) i Jesús Carrión (Col·lectiu Ronda), qui van assessorar a les entitats participants des de la seva experiència dins de l’administració i pel que fa a les possibles respostes jurídiques que tenen al seu abast.

La segona part de la jornada va entrar en el terreny de definir propostes concretes i buscar una estratègia conjunta per confrontar aquests greuges i aquesta situació d’inseguretat jurídica continuada. Es van interncanviar experiències de com gestiona aquests desafiaments cada entitat i es van començar a pensar i dissenyar mecanismes d’autodefensa col·lectiva, com ara la creació de recursos mancomunats de resposta jurídica i altres eines de reivindicació conjunta i intercooperació per donar respostes col·lectives i de suport mutu a la situació. També es va acordar donar continuïtat a aquest espai de trobada en els propers mesos sota l’impuls i la coordinació de XES Barcelona.

Si esteu interessades a participar en les següents trobades d’aquest espai d’autodefensa col·lectiva, podeu escriure a barcelona@xes.cat.

Futurs imPossibles: tardor intensa de promoció de la Transició Ecosocial

/en , , ,

L’Hospitalet del Llobregat, Sabadell, la Seu d’Urgell, Mataró, Granollers… aquesta tardor el projecte Futurs imPossibles ha seguit agitant el debat sobre la transició ecosocial, contribuint a esmolar les les estratègies de l’economia social i solidària i els moviments socials davant els possibles escenaris de futur que haurem de fer front. Aquí us en fem un resum.

La represa de l’estiu començava amb força, el 16 de setembre, amb un taller d’escenaris de futur a L’Hospitalet del Llobregat, en el context de la Fira d’Economia Social i Solidària de la ciutat. Una quinzena de participants es van reunir per treballar el futur de l’alimentació, de les cures i de la vida comunitària a la ciutat. El mateix dia, a Sabadell, participàvem en una taula sobre Ecofeixisme, en el marc del Festival La Regadora, per submergir-nos en el pitjor futur possible per entendre com evitar-lo. Acabàvem el mes de setembre participant al VISC!, el Fòrum Castelló en Transició per compartir l’experiència del projecte i aportar idees per al treball ecosocial a La Plana Alta.

El mes d’octubre va ser el més intens de la tardor: començàvem el 3 d’octubre, a l’Espai Jove Can Tauler de Montcada i Reixac, imaginant-nos el futur de la ciutat i, per extensió, dels vallesos; un repte especialment gran en una ciutat travessada per les infraestructures que configuren els actuals corredors de persones i mercaderies del model capitalista. Una setmana més tard, el 8 d’octubre, ens trobàvem a la Sala la Quadra, de Santa Maria de Palautordera, per treballar la segona fase del taller (la primera va ser a l’abril del mateix any); per aprofundir en les estratègies prioritàries a dur a terme pels col·lectius de la zona, especialment en tres àmbits: en el canvi en la relació i usos del Parc Natural del Montseny; en el canvi del model agroalimentari; i en el canvi del model energètic de la subcomarca del Baix Montseny.

Enmig d’aquesta allau d’activitats, va arribar el Fòrum FESC els dies 20 i 21 d’octubre, on vam organitzar una taula rodona sota el títol Pensar en gran la transició ecosocial: com passar d’allò micro a allò macro (en aquest enllaç es pot veure la xerrada sencera). Vam establir un diàleg constructiu entre diferents propostes polítiques i econòmiques que aborden la crisi ecosocial des d’una perspectiva macroeconòmica: Economia del Benestar, Economia del Donut, Decreixement i Green New Deal. L’Economia Social i Solidària la conformen milers d’iniciatives, que treballen a una escala micro i van construint mercats socials de baix a dalt, però sovint falta una mirada més enllà, cap a l’escala macroeconòmica, que permeti vincular totes aquestes iniciatives a un projecte més ampli per a l’assoliment d’una societat postcapitalista i postcreixentista. En va sobresortir la idea de concebre’ns (al conjunt de les forces que apostem per una transició ecològica justa) com una gran coalició d’actors, on tots juguen un paper i tenen un àmbit d’influència.

El cap de setmana després de la FESC, vam participar en una doble activitat. D’una banda, vam pujar fins a la Seu d’Urgell a participar a la taula diàleg Nous imaginaris culturals i resistències rurals a la llibreria El Refugi, on vam poder tenir una interessant conversa sobre la construcció d’imaginaris, el paper de «l’hegemonia distòpica» en la producció de ficcions sobre el futur, i com fer per desfermar i alimentar el pensament utòpic. La segona cita del cap de setmana va ser el mateix dissabte a Mataró, on dinamitzàvem un taller d’escenaris de futur per visualitzar col·lectivament els possibles escenaris de futur a la comarca del Maresme, en el marc de les jornades de Transició Ecosocial organitzades per CoopMaresme, l’Ateneu Cooperatiu de la comarca.

Finalment, arribaven les últimes parades de la tardor: la primera, el 3 de novembre, en el marc de la Fira d’Economia Social i Solidària de Granollers, on vam dinamitzar un taller d’escenaris de futur per entendre com pot ser el Vallès Oriental el 2045. I el 10 de novembre, a l’Escola de Som Connexió, vam poder participar al debat sobre Les telecomunicacions en la transició ecosocial, per aprofundir en els reptes específics de la digitalització i l’hegemonia de les GAFAM a les xarxes socials que defineixen, avui, el context en què socialitzem i compartim informació.

Acta de la Plenària i l’Assemblea General de la XES del 30S

/en ,

El passat dissabte 30 de setembre va tenir lloc la darrera Plenària i Assemblea General Extraordinària de la XES.

Aquesta doble trobada es va celebrar de 10 a 14h a la Casa de la Solidaritat de Barcelona, després vam anar a dinar plegades a la IV Fira d’ESS Migrant i Diversa, que tenia lloc el mateix dia a la Llotja de Sant Antoni, i vam visitar la fira.

Durant la Plenària es van compartir molts dels projectes que té en marxala XES, així com algunes sectorials i grups de treball. Per exemple, la Comissió d’Economies Feministes va presentar la guia de democratització de les cures amb pràctiques inspiradores i reproduïbles a l’administració pública i la Sectorial d’Habitatge va compartir la seva reflexió estratègica al voltant dels Bancs de Terres públic-cooperatius comunitaris. Per la seva banda, la Sectorial d’Ecologia de la XES va explicar l’estat i properes passes de la campanya #FUTURSimPOSSIBLES per avançar en el nostre objectiu d’assolir una Transició Ecosocial.

També la Plenària ha estat un espai on s’han ofert dues activitats formatives #EinESS. Una ha versat sobre circuits per abordar els conflictes, impulsat pel Grup de Treball de Facilitació i Cures. L’altra ha estat un taller amb dinàmica inclosa sobre Comunicació Interna i la seva importància estratègica per a la XES, impulsada per l’equip tècnic i el Grup de Treball de Comunicació.

Després d’altres informacions breus sobre diferents projectes, com la celebració els 20 anys de la XES i els 10 de Pam a Pam, la iniciativa PlataformESS, la Comissió Antiassetjaments o la de Publicacions, va començar l’Assemblea General Extraordinària (AGE). Durant l’AGE es van renovar diferents càrrecs de la Comissió Permanent de la XES i es van ratificar les darreres noves sòcies. També va acollir un debat estratègic sobre l’actual context polític al voltant l’ESS, el teixit comunitari i el cicle institucional.

Descarrega l’acta de la Plenària i l’Assemblea General
Galeria fotogràfica

Sessió de treball del Festival FESC’24 i vermut posterior

/en , ,

Segur que t’ha arribat el missatge que la FESC ha canviat, que s’ha desdoblat en dos esdeveniments (el Fòrum i el Festival), que el Fòrum FESC’23 s’ha celebrat per primera vegada el passat octubre (potser vas ser-hi!!) i que hem d’esperar al 2024 per veure el nou model FESC en tota la seva esplendor perquè, a més del Fòrum, se celebrarà també el flamant Festival FESC’24. I amb tota aquesta expectativa…

No tens una curiositat que et mata per saber com serà el Festival i què dimonis hi passarà alla????

Doncs no has de patir més! Vine el proper dijous 21 de desembre a les 12h a ECOS (c/Casp, 43, Barcelona) a la sessió de treball del Festival FESC’24. Posarem en comú el que s’ha treballat fins ara i podràs assabentar-te en exclusiva de tot el que s’està coent 😉

I quan acabem, a les 14h, et convidem a un vermut a la terrassa d’ECOS!

T’hi esperem dijous 21 de desembre a les 12h!! És una activitat oberta.

Prevenció i abordatge de violències masclistes a les organitzacions

/en , ,
Les violències masclistes són un problema que afecta tant l’àmbit públic com el privat. Malgrat els avanços en la lluita contra aquestes situacions, encara és necessari implementar més estratègies per detectar i abordar aquestes pràctiques, especialment en els nostres àmbits laborals i comunitaris.

Hem volgut fer un recull dels projectes de Pam a Pam que ofereixen serveis per acompanyar a les empreses i les organitzacions en la prevenció i abordatge de violències masclistes. Aquestes entitats són:

Si busqueu serveis més amplis d’acompanyament a les organitzacions per incorporar internament la perspectiva de gènere i la mirada feminista, podeu consultar aquest recull específic.