La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) ha tancat tot un mes d’activitats en la plataforma virtual creada per substituir la gran trobada presencial de l’economia solidària del país d’anys anteriors. Ho ha fet amb 15.000 visites -8.500 d’elles visites úniques– a la plataforma des d’on s’han pogut seguir les més de 90 activitats programades i visitar els espais de les més de 180 expositores de 15 sectors diferents de l’economia solidària catalana. Des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya, organitzadora de la FESC, valorem amb satisfacció el que ha hagut de ser la primera fira virtual a causa de les restriccions derivades de la Covid-19.
Com cada any l’objectiu de la FESC passava per fer arribar el món de l’economia solidària al màxim nombre de persones, però també ser una plataforma de debat i diàleg entre els diferents agents de l’economia solidària i la societat. En aquest sentit, Arnau Galí, de l’equip de coordinació de la FESC, valora especialment el repositori de continguts que quedarà de les més de 90 activitats. Algunes d’elles ja van tenir un seguiment significatiu en la seva retransmissió en directe a través de la plataforma digital creada gairebé en la seva totalitat amb eines de codi obert i programari lliure. En total, les activitats han sumat prop de 2.500 assistents, en alguns casos superant les expectatives de l’organització, i hi han participant 147 ponents, sense comptar les artistes de les activitats culturals.
Entre les activitats que han tingut millor acollida hi ha la sessió inaugural (una conversa entre Margarita Padilla, programadora informàtica i hacktivista, i Jeromo Aguado, pagès i pastor), amb una assistència de 370 persones; o les taules rodones sobre el futur del treball en un context de transició ecosocial (240 visites), ruralisme o barbàrie (149 visites) o habitatge sostenible i energia (143 visites). La cloenda, aquest diumenge, va consistir en una trobada de moviments socials que van debatre sobre les sortides a crisi des de l’economia solidària. La FESC virtual també ha tingut diverses activitats culturals paral·leles, des dels concerts de Roba Estesa o Tribade als monòlegs d’Ana Polo i Oye Sherman. Tots els continguts poden recuperar-se al repositori de la fira.
A part de les xerrades, debats i activitats culturals, la FESC també constava de l’espai dedicat als projectes, entitats i empreses de l’economia solidària catalana, cadascuna de les quals tenia un espai propi. Cadascuna de les més de 180 entitats hi ha pogut informar de l’activitat que duen a terme però també fer ofertes o promocions dels seus productes i serveis. Vist l’interès que han despertat les visites als ‘estands’ virtuals, aquesta part de la FESC s’ha prorrogat fins a finals d’aquest mes de novembre.
Altres dades que donen una idea del seguiment que ha tingut la FESC virtual, també des de les xarxes socials, és que s’han generat 9.000 tuits amb les etiquetes #FESC2020 i #AireFESC, que s’han imprès més de tres milions de vegades i han impactat en 300.000 usuàries. Un total de 2.400 usuàries de Twitter han piulat o repiulat amb aquestes etiquetes. #AireFESC feia referència a l’eslògan d’aquest any, en el marc de l’eix temàtic dedicat a l’emergència climàtica i la transició ecosocial, en la difusió del qual va col·laborar el meteoròleg Tomàs Molina amb una sèrie de vídeos gravats per a l’ocasió.
La FESC 2020 es plantejava com una fira plena de reptes, però també d’oportunitats, dins d’un context socioeconòmic ple d’incerteses i amb l’amenaça d’una nova crisi que, un cop més, afectarà als col·lectius més vulnerables. Des de la XES es té clar que el veritable virus del nostre món és el capitalisme i, per això, s’ha volgut tornar a mostrar a través de la FESC que existeixen alternatives a una economia basada en l’acumulació de capital i la desigualtat.
En paral·lel, s’ha donat visibilitat a noves i altres formes d’actuar -creatives, inspiradores, col·lectives- que permetin fer front a la crisi socio-ecològica i amb les que es puguin dur a terme activitats productives, reproductives i de cures sense malmetre l’entorn natural i reconeixent i respectant les diferents formes de vida. En aquest escenari, és on es considera que l’economia solidària es mostra més necessària que mai, oferint alternatives al capitalisme i els models econòmics que prioritzen el lucre i l’acumulació de capitals per davant de la vida.
Després de l’experiència de la primera FESC virtual, l’equip organitzador de la XES ja entoma el repte de l’organització de la fira de l’any vinent, que arribarà a la desena edició.
